El voluntariat amb els discapacitats.

Hola de nou

Torno a ser l’Anna. Avui penjo un article que parla de la meva experiència personal en el camp del voluntariat.

Aquesta experiència comença des de fa un any llarg. Jo ja sabia que volia fer educació social però al no tenir cap títol de suficient valor com per treballar a un centre d’acció social i agafar experiència, vaig pensar en fer voluntariat. Al principi no sabia ben bé cap a quin col·lectiu actuar, ja que n’hi han molts. Però a través del boca orella de la gent del meu barri vaig saber que hi havia una associació juvenil de lleure pro persones amb discapacitat intel·lectual, Ratio (http://www.ratioassociacio.com/). Desprès d’informar-me sobre el que es feia en aquesta entitat i de com treballar amb persones amb discapacitat intel·lectual vaig decidir formar part de l’equip de monitors de colònies i respirs que es realitzen.

Al principi em va costar adaptar-me al col·lectiu, ja que mai havia treballat amb persones amb discapacitat intel·lectual. Entres amb una base mínima i a poc a poc, vas observant com treballen els altres monitors i com mantenen relacions amb els usuaris. La veritat és que dono les gràcies a tots aquells monitors que van estar amb mi en les meves primeres colònies, ja que amb l’ajuda de tots ells em van anar ensenyant poc a poc com actuar amb aquest col·lectiu. Era al·lucinant veure com tots aquells joves (i no tant joves) estàvem allà per fer gaudir, durant 11 dies, a nois i noies amb discapacitats intel·lectuals.

Poc a poc vas veient la falta i la necessitat que fan tots aquests serveis al nostre país. Observes com la nova incorporació de monitors ajuda a que més nens i nenes puguin gaudir de les nostres colònies i respirs. A part d’això, també és important tenir present que aquest col·lectiu social ha estat exclòs de la societat degut a la seva discapacitat (ja sigui intel·lectual i física), però a les alçades de la nostre evolució com a societat crec que caldria una maduresa social, i començar tots a ser partícips de que aquest col·lectiu existeix i cal donar-li suport i respecte.

He estat buscant dades estadístiques sobre persones amb discapacitats per tipologies (físics motòrics, físics no motòrics, visuals, auditius, psíquics, malalts mentals i altres), en municipis de més de 20.000 habitants en xifres absolutes (http://www20.gencat.cat/docs/dasc/03Ambits%20tematics/11Discapacitat/Estadistiques/Any_2010/documents/2_discapacitat_tipologia_2010.pdf). Per a fer-ho he triat el municipi de Girona. Em surt que hi ha un total de discapacitats (de totes les tipologies citades anteriorment) d’un 5.546 habitants. Des d’aquest punt de vista analitzo que hi ha un gran nombre d’habitants en la població de Girona que necessiten una certa ajuda perquè tenen un grau de dependència (ja sigui més o menys elevat).

Per tant, amb la recerca d’aquestes dades numèriques i la explicació de la meva experiència en una associació que promou el lleure de persones amb discapacitat, animo des d’aquí, a participar activament amb aquest col·lectiu. Cal treballar el voluntariat per a fomentar l’ajuda i alhora la inserció en la societat de certs col·lectius exclosos i rebutjats. Cal normalitzar la situació actual dels discapacitats ajudant i cooperant amb voluntariats per a sentir-te més propera a ells.

I us aviso... quan comences a treballar amb aquest col·lectiu, no pots parar!

Ara és moment de dir la vostre...