VOLUNTARIO, INVOLUNTARIO. La Creu Roja.

Avui ens hem reunit totes per parlar sobre aquest vídeo que hem trobat al YouTube i que ens ha semblat prou interessant per analitzar-lo i parlar-ne.

Aquests vídeo la creat la Creu Roja, una institució humanitària de caràcter voluntari i d’interès públic. Forma part d’una campanya per atreure gent a fer-se voluntària. Per animar a la gent a fer-se voluntari, han creat un vídeo on intenten captar l’atenció del públic amb un missatge curt, contundent i clar, i amb un recull d’imatges impactants.

El vídeo té molt poc text i no té argument, només se senten dues paraules: voluntari i involuntari. Aquestes van acompanyades per unes imatges o vídeos que corresponen a la paraula que es diu en aquell moment. Per exemple, apareix una persona dormint entre cartrons al carrer i que ho fa involuntàriament, mentre que una altre somriu i és voluntari. Conforme avança el vídeo la veu en off accelera el ritme de les paraules, fent que cada cop vagi més de pressa i disminueix la freqüència en la que apareixen persones voluntàries fins que arriba un punt al final que només se sent la paraula involuntari acompanyada de imatges de desastres o tristeses.

Al final de tot del vídeo, apareix un missatge a la pantalla “Necesitamos más voluntarios 902 22 22 93”. Això és una tècnica per a què la gent després d’haver vist un vídeo d’aquestes característiques i que no deixa indiferent a les persones truquen i es fan socis o voluntàries.

Les imatges que apareixen en el vídeo estan relacionades amb accions que et fan feliç i que tu has triat amb les persones voluntàries, i per contraposar-ho, la resta d’imatges són per conscienciar a les persones, relacionades amb la pobresa, la fam, desastres naturals, patiment, guerres, accidents, discapacitats físics i psíquics, gent gran... Trobem bastants plans, tot i que molts d’ells són pla mitja o primers, on només observem la cara d’un nen o el que li succeeix. Els plans generals s’utilitzen per enfocar persones que no han triat el que tenen, és a dir, involuntaris per què sigui més impactant pels nostre ulls.

El vídeo està marcat per un ritme, aquest només s’accelera al final al mateix temps que la veu ho fa, però les seqüències que es van passat tenen la mateixa velocitat, una velocitat més aviat lenta i que et fa adonar d ela gravetat que tenen alguns trossos del vídeo. En alguns moments certes persones fan moviments lents que acompanyen a la música. Durant tot moment, en el vídeo, sona una melodia de piano. I una de les coses que sobta al final del vídeo és que la música s’accelera una mica i sona més forta en el moment que apareix el logotip de la Creu Roja.

El missatges mediàtics poden ser interpretats de diferents maneres segons la persona que el miri, malgrat això en aquest cas, les quatre membres del grup pensem el mateix. Des d’un principi ens va agradar molt aquest vídeo, ja que opinem que el fet d’alternar imatges d’accions voluntàries amb accions que no ho són està molt ben buscat i és una manera de fer pensar a les persones amb tot el que tenim i de la sort que tenim, mentre que n’hi ha d’altres que constantment han de dormir al carrer, no poden menjar o no poden caminar. Ens va agradar molt el joc de paraules que s’utilitza el fet que no s’utilitzés text, ja que les imatges parlen per si soles. Trobem que la música és molt encertada, i el missatge que el vídeo pretén que arribi al públic és clar i entenedor. Per tant podem afirmar que no es pot entendre una altre cosa, a més a més al final ho diu molt clar que es necessiten voluntaris.

El primer cop que veus el vídeo et sobta, i te l’has de tornar a mirar amb més atenció si el vols analitzar correctament. Et fa sentir impotent i malament al mateix temps, ja que un cop el veus et fan pensar en totes les desgràcies que pateixen dia a dia altres persones arreu del món.

Els valors que es representen en aquest vídeo són molt importants ja que ens mostren l’actitud que tens enfront la vida, la dignitat de les persones i també la humilitat d’aquestes. El respecte cap a tots aquells que són tant forts d’aguantar certes coses i l’esperança de que tot por millorar. Els estils de vida que estan omitits són oposats i diferents, ja que surt gent del tercer i quart món, gent de països en vies de desenvolupament, persones amb discapacitats físiques, que no es poden valdre per si mateixes, etc. I per altre banda, gent que somriu, treballa, menja i es mou. Es veuen diferenciats dos punts de vista el de la persona que escull ajudar i dedicar temps a aquestes persones i les que rebran aquest recolzament.

És un vídeo on cap persona queda exclosa, tot i que les persones involuntàries o desafortunades són sectors que avui en dia estan exclosos per la nostra societat, són grups que s’ha d’integrar millor i presta’ls-hi més temps i atenció.

Per acabar parlarem del missatge que transmet el vídeo. Aquest es troba al final amb unes lletres que apareixen a la pantalla acompanyats d’un telèfon i el podem trobar a Internet, concretament al YouTube tot i que pensem que en algun moment pot haver sigut emitit per televisió. El missatge s’envia perquè es necessita gent voluntària disposada a ajudar a diferents col·lectius a canvi de res, i què sisplau no ignorem el que li passa al veí o el que pots veure quan surts de casa, no fa falta anar gaire lluny per veure la realitat del món.

Sandra, Anna, Júlia i Laia