Hola de nou!! Avui hem vist un reportatge, extret de TV3 a la carta “Programació especial sobre la setmana de TV3 2010” que ens parla sobre el voluntariat. Creiem que la creació d’un reportatge d’aquesta temàtica és dut a terme per a difondre i fer entendre a la societat catalana que el voluntariat és important, per a tu i per als altres. Per tant ens agradaria compartir-lo amb tots vosaltres. Esperem que us agradi i que sigui del vostre interès.
Des d’un principi aquest reportatge vol enfocar el voluntariat com una acció social que enriqueix en molt aspectes a les persones que hi participen. D’una banda, els membres que han realitzat aquest reportatge són Raül Calàbria i Lluís Royo; i les persones que han participat de manera directa en el reportatge han estat els voluntaris/es del CEDRE (associació sense ànim de lucre, declarada d’utilitat pública per la Generalitat de Catalunya, fundada l’estiu de l’any 2000, fruit de la iniciativa d’un grup de joves voluntaris i de les iniciatives promogudes des dels Caputxins de Sarrià, en el marc de l’acció solidaria i social en el tercer i quart món), els voluntaris/es del UNESCOCAT (El Centre UNESCO de Catalunya té el propòsit de fer present la UNESCO a Catalunya i la cultura i llengua catalanes a la UNESCO. Avui, aposta per esdevenir un referent en la gestió de la diversitat i reafirma el compromís amb els valors essencials dels drets humans, la cultura de la pau, la pluralitat cultural, la biodiversitat i el diàleg entre les cultures. Unescocat vol “construir ponts i trencar fronteres” a Catalunya, a la Mediterrània i a les plataformes intergovernamentals, mitjançant una acció innovadora i transversal fonamentada en els principis del desenvolupament sostenible, la cohesió social, l’aprofundiment democràtic i la identitat nacional), els voluntaris d’Internet i la Federació catalana del voluntariat social.
D’altre banda, i un cop anomenats totes les persones que han fet possible aquest reportatge, ens agradaria fer una breu reflexió sobre com ens ha afectat aquest vídeo i també sobre la idea que teníem al principi del terme “voluntariat” i la idea que tenim ara un cop vist el documental. Per començar, a totes ens ha agradat el reportatge, ja que ha estat dinàmic, amb un missatge clar i entenedor i sobretot hem vist i creiem que la manera que tenen els diferents personatges d’actuar és directa i propera a l’espectador. Això segurament és degut a que aquest reportatge no és cap film inventat per algú, sinó que és un enregistrament del dia a dia d’algunes persones, i per tant, aquestes no tenen un paper marcat, són elles mateixes.
A continuació, i com hem dit anteriorment, cada una de nosaltres ha tingut un “abans i un després “ d’haver vist el vídeo. Una de les participants del bloc, la Júlia, que no té gaire experiència en realitzar tasques socials com ara el voluntariat no s’havia plantejat mai la gran conseqüència positiva que tenia formar part d’alguna activitat de caire social i sense ànim de lucre, ja que en aquestes persones els ajudes i els hi fas un “favor” estant al seu costat. Aquesta component del bloc pensa que tan sols amb la teva presència i realitzant diferents activitats lúdiques pots enriquir la vida d’aquests joves que degut a les circumstàncies poques vegades els pots veure somriure. Un fet que personalment li ha cridat l’atenció és que, en general, totes les persones que fan un voluntariat, quan els hi preguntes com és aquesta experiència SEMPRE et responen que és com una “droga” que quan comences a participar-hi no pots deixar-ho mai, que és un acte social molt gratificant i adictiu ( un vici sà). En canvi, la Sandra, Anna i Laia, que ja han col·laborat anteriorment amb voluntariats, opinen que aquest vídeo narra d’una manera molt clara i concisa l’ajut que pot proporcionar un voluntariat. Creuen que aquest reportatge canvia la manera que tu pots veure les persones que realitzen voluntariats. Per altre banda, creuen que el fet que una part del reportatge vagi destinada a parlar sobre el voluntariat en un centre penitenciari de menors és una part positiva, ja que moltes persones no coneixen massa bé el funcionament d’aquests centres i és una manera de donar-los a conèixer.
Els components que surten en el reportatge 1+1=1, La suma del voluntariat, són persones de diferents edats, amb estils i ritmes de vida diferents uns amb els altres, tenen feines diferents etc. Tot i això, comparteixen un punt en comú: tots i totes siguin de la manera que siguin participen i formen part d’un voluntariat. Algunes dediquen les tardes de diumenge a estar amb els interns de la presó de joves de la Roca del Vallés; allà i fan diferents activitats i jocs per entretenir als joves i fer-los-hi companyia. Altres realitzen torneigs de futbol o bàsquet per als infants i joves de diferents cultures i ètnies amb la finalitat de crear vincles efectius d’amistat i eliminar els prejudicis que tenen uns amb els altres i que han estat creats per la nostra societat. També n’hi ha qui col·labora en la web 2.0, és a dir, hi ha persones que afegeixen informació a portals i programes d’Internet com ara la Viquipèdia o el softcatalà (en aquest portal en concret els col·laboradors tradueixen textos o escriuen els subtítols de series televisives que estan en llengua estrangera).
Per acabar aquest comentari ens agradaria fer èmfasi a la importància que té ajudar a altres persones perquè la seva integració a la societat sigui més efectiva i remarcar que per molt insignificant que sembli la tasca que fas, altres persones la recolzaran fent d’ella una gran ajuda.
Sandra, Anna, Júlia i Laia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada