Voluntariat a l'Esplai

Bona tarda a tothom,

sóc la Laia i a continuació m'agradaria parlar-vos sobre la meva experiència fent voluntariat a l'Esplai del meu poble, Amer.

El nostre Esplai es diu "La Teranyina" i aquest any celebrem el seu 20è aniversari amb moltes activitats extres, com per exemple, la festa major de l'Esplai, que va durar tot un cap de setmana.

En aquesta festa s'hi van fer gimcanes per a tota la família, un sopar amb tots aquells que han passat per l'Esplai (ex-monitors, ex-nens/es, els fundadors...) i moltes altres activitats.

Aquest és el meu 4rt any com a monitora de l'Esplai i espero que en pugui seguir formant part durant molts més anys.

L'Esplai és els dissabtes de 4 a 6, amb diferents colònies, sortides i acampades durant l'any.

Els monitors tenim l'objectiu de que els nens del poble no es passin les tardes del dissabte tancats a casa, jugant a l'ordinador o davant la televisió... Nosaltres volem que aprenguin a compartir, que es socialitzin amb els altres nens i nenes del poble, volem que aprenguin a respectar el medi ambient i a les altres persones, volem que apreguin a ser lliures i responsables i moltes coses més...tot aixó, passant-s'ho bé i divertint-se al màxim.

A l'Esplai la Teranyina hi ha quatre grups de nens i nenes separats per les diferents edats; els més petits són els llampecs (entre 4 i 6 anys), els següents són els bruixots (entre7 i 10), després venen els puputs (entre 10 i 13 anys) i per últim els rodamons o joves (entre 13 i 16 anys).

Actualment jo porto el grup dels rodamons, els més grans i la veritat és que, tot i que m'ho passo bé amb nens i nenes de totes les edats, he de reconèixer que aquesta edat em fascina, és una edat molt interessant per treballar amb ells alguns temes molt importants, com el respecte, el treball en equip, etc.

La veritat estic molt contenta d'haver-me tret el títol de monitora i de poder formar part de l'Esplai ja que no només t'aporta diversió sino moltes més coses... A mi sincerament m'ha ajudat a crèixer com a persona, m'ha servit per fer-me més responsable, per tenir més compromís amb les coses...i sobretot em fa sentir cada dissabte a la tarda més gran com a persona al veure que els nens i nenes diuen, fan coses que els hi he ensenyat jo... és molt gratificant veure que ets un referent per ells i per això és una gran responsabilitat.

L' altre dia mirava dades sobre els Esplais a Catalunya i vaig veure que el tan per cent d'Esplais a Catalunya és d'un 40%, és a dir, només un 40% de les poblacions catalanes tenen Esplai pels seus infants i joves...

Segons la meva opinió, crec que hi ha molts més nens i nenes i molts més pobles i ciutats que necessiten un Esplai, que necessiten esbargir-se una mica, jugar a l'aire lliure, compartir experiències amb els amics i amigues i sobretot passar-s'ho bé sense la necessitat de tenir una televisió al davant.

Moltes gràcies i espero que us hagi resultat interessant la meva aportació.

FOTOMONTATGE

Aquesta imatge és un fotomuntatge creat per les quatre membres d’aquest blog, hem extret les fotografíes de diferents pàgines web sobre el voluntariat i les hem unit intentant destacar alguns dels diferents tipus de voluntariat que existeix.

Si en fixem amb les diferents tècniques utilitzades, podem veure que s’han utilitzat diferents fotografíes i s’han superposat amb una baixa opacitat amb l’intenció de que es vegin tan les imatges de sota com les de sobre. A més, aquesta superposició de les fotografíes significa també que tot passar per sobre de tot, és a dir, que no hi ha cap tipus de voluntariat més important que l’altre ja que amb tots ajudem a persones que ho necessiten.

Les imatges que composen el fotomuntatge són cinc, la primera mostra una bola del món amb diferents mans de diferents països agafant-la i llavors hi ha quatre imatges més petites superposades, la primera començant per l’esquerra a dalt, és la imatge d’un nen d’Africa somrient,a la de dalt a la dreta hi ha tres persones, una monitora voluntaria ajudant a estudiar a dos persones joves, la de baix a l’esquerra mostra una persona voluntaria amb una persona discapacitada i la de baix a la dreta ens mostra el voluntariat pel medi ambient, hi podem veure un munt de persones voluntaries ajudant a netejar el mar de Galícia del prestige.

I per acabar la descripció del fotomuntatge podem comentar la frase que hi apareix ben bé al mig de la imatge; “Ells són la veritat”, aquesta frase significa que les persones necessitades d’una ajuda, per molt mínima que sigui, són la realitat, per molt que no ens agradi pensar-hi, per molt que intentem ignorar-ho…tots sabem que la realitat és aquesta, que la realitat és que hi ha un munt de persones que necessiten una ajuda que nosaltres podem oferir-los sense voler-ne res a canvi.

Creiem que aquest fotomuntatge crida l’atenció per varies coses, per les fotografíes escollides, per la frase, perquè costa d’entendre el que mostren les imatges sino ho observes amb atenció, etc…

Amés, podem dir que la frase escollida per les autores del fotomuntatge pot interpretar-se de moltes manere ja que deixa moltes portes obertes amb l’intenció que cadascú ho interpreti a la seva manera.

I per acabar el comentari cal dir que aquesta imatge ha estat creada amb l’intenció de fer entendre als ciutadant que el voluntariat és necessari, que tothom pot ser voluntari i que és una acció que no només beneficia als usuaris, sinó també als voluntaris, aprens coses noves, coneixes gent nova i amb moltes experiències diferents a les teves, creixes com a persona...

Laia, Anna, Sandra i Júlia

Iniciació en el voluntariat

Hola de nou!! Sóc la Júlia Sala, una de les participants d’aquest blog. Avui us explicaré la meva futura col·laboració amb el voluntariat.

Tot va començar fa cinc mesos, estava passejant tranquil·lament per mig de Barcelona quan de cop i volta un noi jove va parar-me per demanar-me si el podia escoltar un moment. Jo no vaig dubtar en dir-li que sí; el noi em va començar a explicar que era un voluntari de la ONG Aldeas infantiles SOS. Em va comentar la labor que feien tots els participants d’aquest projecte, en què consistia la ONG, a quí anava destinada l’ajuda i per a què, etc. La veritat es que em va agradar el projecte que m’estava presentant i la finalitat d’aquest. Per això quan va acabar de explicar-m’ho tot, no vaig dubtar en fer-me soci. En un principi, com que només era soci tan sols havia de fer un petit donatiu mensual. Però els participants d’aquest projecte, també poden col·laborar-hi de manera més activa; per exemple poden treballar en els diferents centres on i conviuen els nens i nenes, poden fer-se voluntaris i actuar com va fer el jove que em va atendre entre molts altres possibilitats. En el meu cas, com que fa poc que sóc col·laboradora, només feia el donatiu econòmic, però actualment m’han entrat ganes de participar-hi de manera més activa i solidària, degut a això, no només sóc soci sinó que ara també sóc voluntària. Tot i això, degut a que la província que em queda més a prop per col·laborar-hi és Barcelona, i en aquests moments estic estudiant a Girona, podré començar a donar el meu temps a partir de l’estiu (degut a les circumstàncies esmentades anteriorment)

A continuació us deixo l’adreça de l’organització :

https://www.aldeasinfantiles.es/Actua/Pages/voluntariado.aspx

Espero que això m’enriqueixi més com a persona i pugui aprendre nous valors, nous punts de vista, noves experiències etc i que com diuen totes les persones que participen en un projecte social de voluntariat sense ànim de lucre, aquesta acció s’acabi convertint en una “addicció” en el bon sentit de la paraula clar!!


Canviant una mica de tema, ja que en aquest blog es tracten temes socials com ara el voluntariat, he trobat convenient esmentar algunes dates importants sobre aquest mateix tema: Degut a la crisis econòmica que estem vivint, 4’1 milions de persones arreu d’Espanya es troben en situació d’atur. Aquest fet però ha provocat que moltes d’aquestes persones que no tenen feina, vulguin participar en algun projecte social com ara el de voluntariat. Personalment crec que és una molt bona idea el fet de que totes aquestes persones degut a les circumstàncies laborals que es troben tinguin ganes de donar aquest temps a altres persones que realment els necessiten.
A més, fonts de la PVE (Plataforma del Voluntariado de Espanya) diuen que aquestes persones veuen les ONG com "una porta d'entrada" per treballar en organitzacions socials "a mig i llarg termini". No obstant això, la Plataforma del Voluntariat d'Espanya lamenta que aquestes decisions no sorgeixen "d'una convicció de compromís social, solidaritat i participació ".
Al voltant de 900.000 voluntaris dediquen el seu temps lliure i a ajudar als que més ho necessiten a través de les ONG espanyoles d'acció social, dels quals gairebé tres de cada deu col·laboren en la Creu Roja , l'ONCE i Càritas . Aquestes són les dades més recents del nombre de voluntaris que col·laboren amb les ONG espanyoles i figuren en el 'Anuari del Tercer Sector d'Acció Social a Espanya 2010', editat per la Fundació Lluís Vives. L'estudi, que exclou a les esglésies, els sindicats, els partits polítics i les associacions empresarials i esportives, recull que el 83,5% de les entitats espanyoles del tercer sector d'acció social compten amb persones voluntàries i que una quarta part d'aquestes organitzacions funciona únicament amb col·laboració voluntària.

Els voluntaris representen el 56’7% de les persones que col·laboren en organitzacions socials. Les persones grans predominen en les entitats amb més de 100 voluntaris, en canvi els joves i les dones participen en organitzacions més petites. Així doncs, un 63'1% de les persones que hi participen són dones, un 44'7% són joves de menys de 35 anys d'edat i un 67'3% és el total de persones que dedica menys de cinc hores setmanals en alguna activitat d'acció social.

Espero que amb aquestes dades, tots i totes fem una breu reflexió de com un fet tan important com es estar a l’atur provoca de manera positiva canvis en la manera de pensar i fer les coses: ja que moltes d’aquestes persones que ara són voluntàries, probablement sinó seguessin trobat en aquesta situació laboral, no se’ls hi hagués ocorregut mai de participar en un projecte tant maco i gratificant com aquest.

Bibliografía:

http://lascifras.blogspot.com/2010/12/numeros-de-voluntarios-en-espana-y-ong.html

El voluntariat amb els discapacitats.

Hola de nou

Torno a ser l’Anna. Avui penjo un article que parla de la meva experiència personal en el camp del voluntariat.

Aquesta experiència comença des de fa un any llarg. Jo ja sabia que volia fer educació social però al no tenir cap títol de suficient valor com per treballar a un centre d’acció social i agafar experiència, vaig pensar en fer voluntariat. Al principi no sabia ben bé cap a quin col·lectiu actuar, ja que n’hi han molts. Però a través del boca orella de la gent del meu barri vaig saber que hi havia una associació juvenil de lleure pro persones amb discapacitat intel·lectual, Ratio (http://www.ratioassociacio.com/). Desprès d’informar-me sobre el que es feia en aquesta entitat i de com treballar amb persones amb discapacitat intel·lectual vaig decidir formar part de l’equip de monitors de colònies i respirs que es realitzen.

Al principi em va costar adaptar-me al col·lectiu, ja que mai havia treballat amb persones amb discapacitat intel·lectual. Entres amb una base mínima i a poc a poc, vas observant com treballen els altres monitors i com mantenen relacions amb els usuaris. La veritat és que dono les gràcies a tots aquells monitors que van estar amb mi en les meves primeres colònies, ja que amb l’ajuda de tots ells em van anar ensenyant poc a poc com actuar amb aquest col·lectiu. Era al·lucinant veure com tots aquells joves (i no tant joves) estàvem allà per fer gaudir, durant 11 dies, a nois i noies amb discapacitats intel·lectuals.

Poc a poc vas veient la falta i la necessitat que fan tots aquests serveis al nostre país. Observes com la nova incorporació de monitors ajuda a que més nens i nenes puguin gaudir de les nostres colònies i respirs. A part d’això, també és important tenir present que aquest col·lectiu social ha estat exclòs de la societat degut a la seva discapacitat (ja sigui intel·lectual i física), però a les alçades de la nostre evolució com a societat crec que caldria una maduresa social, i començar tots a ser partícips de que aquest col·lectiu existeix i cal donar-li suport i respecte.

He estat buscant dades estadístiques sobre persones amb discapacitats per tipologies (físics motòrics, físics no motòrics, visuals, auditius, psíquics, malalts mentals i altres), en municipis de més de 20.000 habitants en xifres absolutes (http://www20.gencat.cat/docs/dasc/03Ambits%20tematics/11Discapacitat/Estadistiques/Any_2010/documents/2_discapacitat_tipologia_2010.pdf). Per a fer-ho he triat el municipi de Girona. Em surt que hi ha un total de discapacitats (de totes les tipologies citades anteriorment) d’un 5.546 habitants. Des d’aquest punt de vista analitzo que hi ha un gran nombre d’habitants en la població de Girona que necessiten una certa ajuda perquè tenen un grau de dependència (ja sigui més o menys elevat).

Per tant, amb la recerca d’aquestes dades numèriques i la explicació de la meva experiència en una associació que promou el lleure de persones amb discapacitat, animo des d’aquí, a participar activament amb aquest col·lectiu. Cal treballar el voluntariat per a fomentar l’ajuda i alhora la inserció en la societat de certs col·lectius exclosos i rebutjats. Cal normalitzar la situació actual dels discapacitats ajudant i cooperant amb voluntariats per a sentir-te més propera a ells.

I us aviso... quan comences a treballar amb aquest col·lectiu, no pots parar!

Ara és moment de dir la vostre...

1+1=11 La suma del voluntariat

Hola de nou!! Avui hem vist un reportatge, extret de TV3 a la carta “Programació especial sobre la setmana de TV3 2010” que ens parla sobre el voluntariat. Creiem que la creació d’un reportatge d’aquesta temàtica és dut a terme per a difondre i fer entendre a la societat catalana que el voluntariat és important, per a tu i per als altres. Per tant ens agradaria compartir-lo amb tots vosaltres. Esperem que us agradi i que sigui del vostre interès.

http://www.tv3.cat/videos/2867070/1+1=11-La-suma-del-voluntariat

Des d’un principi aquest reportatge vol enfocar el voluntariat com una acció social que enriqueix en molt aspectes a les persones que hi participen. D’una banda, els membres que han realitzat aquest reportatge són Raül Calàbria i Lluís Royo; i les persones que han participat de manera directa en el reportatge han estat els voluntaris/es del CEDRE (associació sense ànim de lucre, declarada d’utilitat pública per la Generalitat de Catalunya, fundada l’estiu de l’any 2000, fruit de la iniciativa d’un grup de joves voluntaris i de les iniciatives promogudes des dels Caputxins de Sarrià, en el marc de l’acció solidaria i social en el tercer i quart món), els voluntaris/es del UNESCOCAT (El Centre UNESCO de Catalunya té el propòsit de fer present la UNESCO a Catalunya i la cultura i llengua catalanes a la UNESCO. Avui, aposta per esdevenir un referent en la gestió de la diversitat i reafirma el compromís amb els valors essencials dels drets humans, la cultura de la pau, la pluralitat cultural, la biodiversitat i el diàleg entre les cultures. Unescocat vol “construir ponts i trencar fronteres” a Catalunya, a la Mediterrània i a les plataformes intergovernamentals, mitjançant una acció innovadora i transversal fonamentada en els principis del desenvolupament sostenible, la cohesió social, l’aprofundiment democràtic i la identitat nacional), els voluntaris d’Internet i la Federació catalana del voluntariat social.

D’altre banda, i un cop anomenats totes les persones que han fet possible aquest reportatge, ens agradaria fer una breu reflexió sobre com ens ha afectat aquest vídeo i també sobre la idea que teníem al principi del terme “voluntariat” i la idea que tenim ara un cop vist el documental. Per començar, a totes ens ha agradat el reportatge, ja que ha estat dinàmic, amb un missatge clar i entenedor i sobretot hem vist i creiem que la manera que tenen els diferents personatges d’actuar és directa i propera a l’espectador. Això segurament és degut a que aquest reportatge no és cap film inventat per algú, sinó que és un enregistrament del dia a dia d’algunes persones, i per tant, aquestes no tenen un paper marcat, són elles mateixes.

A continuació, i com hem dit anteriorment, cada una de nosaltres ha tingut un “abans i un després “ d’haver vist el vídeo. Una de les participants del bloc, la Júlia, que no té gaire experiència en realitzar tasques socials com ara el voluntariat no s’havia plantejat mai la gran conseqüència positiva que tenia formar part d’alguna activitat de caire social i sense ànim de lucre, ja que en aquestes persones els ajudes i els hi fas un “favor” estant al seu costat. Aquesta component del bloc pensa que tan sols amb la teva presència i realitzant diferents activitats lúdiques pots enriquir la vida d’aquests joves que degut a les circumstàncies poques vegades els pots veure somriure. Un fet que personalment li ha cridat l’atenció és que, en general, totes les persones que fan un voluntariat, quan els hi preguntes com és aquesta experiència SEMPRE et responen que és com una “droga” que quan comences a participar-hi no pots deixar-ho mai, que és un acte social molt gratificant i adictiu ( un vici sà). En canvi, la Sandra, Anna i Laia, que ja han col·laborat anteriorment amb voluntariats, opinen que aquest vídeo narra d’una manera molt clara i concisa l’ajut que pot proporcionar un voluntariat. Creuen que aquest reportatge canvia la manera que tu pots veure les persones que realitzen voluntariats. Per altre banda, creuen que el fet que una part del reportatge vagi destinada a parlar sobre el voluntariat en un centre penitenciari de menors és una part positiva, ja que moltes persones no coneixen massa bé el funcionament d’aquests centres i és una manera de donar-los a conèixer.

Els components que surten en el reportatge 1+1=1, La suma del voluntariat, són persones de diferents edats, amb estils i ritmes de vida diferents uns amb els altres, tenen feines diferents etc. Tot i això, comparteixen un punt en comú: tots i totes siguin de la manera que siguin participen i formen part d’un voluntariat. Algunes dediquen les tardes de diumenge a estar amb els interns de la presó de joves de la Roca del Vallés; allà i fan diferents activitats i jocs per entretenir als joves i fer-los-hi companyia. Altres realitzen torneigs de futbol o bàsquet per als infants i joves de diferents cultures i ètnies amb la finalitat de crear vincles efectius d’amistat i eliminar els prejudicis que tenen uns amb els altres i que han estat creats per la nostra societat. També n’hi ha qui col·labora en la web 2.0, és a dir, hi ha persones que afegeixen informació a portals i programes d’Internet com ara la Viquipèdia o el softcatalà (en aquest portal en concret els col·laboradors tradueixen textos o escriuen els subtítols de series televisives que estan en llengua estrangera).

Per acabar aquest comentari ens agradaria fer èmfasi a la importància que té ajudar a altres persones perquè la seva integració a la societat sigui més efectiva i remarcar que per molt insignificant que sembli la tasca que fas, altres persones la recolzaran fent d’ella una gran ajuda.

Sandra, Anna, Júlia i Laia

VOLUNTARIO, INVOLUNTARIO. La Creu Roja.

Avui ens hem reunit totes per parlar sobre aquest vídeo que hem trobat al YouTube i que ens ha semblat prou interessant per analitzar-lo i parlar-ne.

Aquests vídeo la creat la Creu Roja, una institució humanitària de caràcter voluntari i d’interès públic. Forma part d’una campanya per atreure gent a fer-se voluntària. Per animar a la gent a fer-se voluntari, han creat un vídeo on intenten captar l’atenció del públic amb un missatge curt, contundent i clar, i amb un recull d’imatges impactants.

El vídeo té molt poc text i no té argument, només se senten dues paraules: voluntari i involuntari. Aquestes van acompanyades per unes imatges o vídeos que corresponen a la paraula que es diu en aquell moment. Per exemple, apareix una persona dormint entre cartrons al carrer i que ho fa involuntàriament, mentre que una altre somriu i és voluntari. Conforme avança el vídeo la veu en off accelera el ritme de les paraules, fent que cada cop vagi més de pressa i disminueix la freqüència en la que apareixen persones voluntàries fins que arriba un punt al final que només se sent la paraula involuntari acompanyada de imatges de desastres o tristeses.

Al final de tot del vídeo, apareix un missatge a la pantalla “Necesitamos más voluntarios 902 22 22 93”. Això és una tècnica per a què la gent després d’haver vist un vídeo d’aquestes característiques i que no deixa indiferent a les persones truquen i es fan socis o voluntàries.

Les imatges que apareixen en el vídeo estan relacionades amb accions que et fan feliç i que tu has triat amb les persones voluntàries, i per contraposar-ho, la resta d’imatges són per conscienciar a les persones, relacionades amb la pobresa, la fam, desastres naturals, patiment, guerres, accidents, discapacitats físics i psíquics, gent gran... Trobem bastants plans, tot i que molts d’ells són pla mitja o primers, on només observem la cara d’un nen o el que li succeeix. Els plans generals s’utilitzen per enfocar persones que no han triat el que tenen, és a dir, involuntaris per què sigui més impactant pels nostre ulls.

El vídeo està marcat per un ritme, aquest només s’accelera al final al mateix temps que la veu ho fa, però les seqüències que es van passat tenen la mateixa velocitat, una velocitat més aviat lenta i que et fa adonar d ela gravetat que tenen alguns trossos del vídeo. En alguns moments certes persones fan moviments lents que acompanyen a la música. Durant tot moment, en el vídeo, sona una melodia de piano. I una de les coses que sobta al final del vídeo és que la música s’accelera una mica i sona més forta en el moment que apareix el logotip de la Creu Roja.

El missatges mediàtics poden ser interpretats de diferents maneres segons la persona que el miri, malgrat això en aquest cas, les quatre membres del grup pensem el mateix. Des d’un principi ens va agradar molt aquest vídeo, ja que opinem que el fet d’alternar imatges d’accions voluntàries amb accions que no ho són està molt ben buscat i és una manera de fer pensar a les persones amb tot el que tenim i de la sort que tenim, mentre que n’hi ha d’altres que constantment han de dormir al carrer, no poden menjar o no poden caminar. Ens va agradar molt el joc de paraules que s’utilitza el fet que no s’utilitzés text, ja que les imatges parlen per si soles. Trobem que la música és molt encertada, i el missatge que el vídeo pretén que arribi al públic és clar i entenedor. Per tant podem afirmar que no es pot entendre una altre cosa, a més a més al final ho diu molt clar que es necessiten voluntaris.

El primer cop que veus el vídeo et sobta, i te l’has de tornar a mirar amb més atenció si el vols analitzar correctament. Et fa sentir impotent i malament al mateix temps, ja que un cop el veus et fan pensar en totes les desgràcies que pateixen dia a dia altres persones arreu del món.

Els valors que es representen en aquest vídeo són molt importants ja que ens mostren l’actitud que tens enfront la vida, la dignitat de les persones i també la humilitat d’aquestes. El respecte cap a tots aquells que són tant forts d’aguantar certes coses i l’esperança de que tot por millorar. Els estils de vida que estan omitits són oposats i diferents, ja que surt gent del tercer i quart món, gent de països en vies de desenvolupament, persones amb discapacitats físiques, que no es poden valdre per si mateixes, etc. I per altre banda, gent que somriu, treballa, menja i es mou. Es veuen diferenciats dos punts de vista el de la persona que escull ajudar i dedicar temps a aquestes persones i les que rebran aquest recolzament.

És un vídeo on cap persona queda exclosa, tot i que les persones involuntàries o desafortunades són sectors que avui en dia estan exclosos per la nostra societat, són grups que s’ha d’integrar millor i presta’ls-hi més temps i atenció.

Per acabar parlarem del missatge que transmet el vídeo. Aquest es troba al final amb unes lletres que apareixen a la pantalla acompanyats d’un telèfon i el podem trobar a Internet, concretament al YouTube tot i que pensem que en algun moment pot haver sigut emitit per televisió. El missatge s’envia perquè es necessita gent voluntària disposada a ajudar a diferents col·lectius a canvi de res, i què sisplau no ignorem el que li passa al veí o el que pots veure quan surts de casa, no fa falta anar gaire lluny per veure la realitat del món.

Sandra, Anna, Júlia i Laia

EL GOVERN ESPANYOL DESTINARÀ 74’9 MILIONS D’EUROS A PROMOURE L’ACCIÓ VOLUNTÀRIA


- 12/01/2011

Per a l'elaboració de l'Estratègia s'ha partit de l'avaluació de l'anterior Pla Estatal del Voluntariat 2005-2009 i del 'Diagnòstic de situació del voluntariat d'acció social a Espanya', elaborat per la Plataforma de Voluntariado. A Espanya hi ha 873.000 voluntaris socials que dediquen una mitjana de 5 hores setmanals.

El Consell de Ministres ha aprovat l'Estratègia Estatal del Voluntariat 2010-2014, que compta amb un pressupost total de 74,9 milions d'euros i que pretén potenciar l'acció voluntària en la societat espanyola.

D’aquests gairebé 75 milions d’euros, la majoria (57 milions) els aportarà el ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, seguit pel ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació (9'5 milions) i el ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí (4'4 milions).

AUGMENTAR EL CONEIXEMENT I LA FORMACIÓ
Entre els objectius generals de la nova estratègia, destaquen la sensibilització, suport, formació, comunicació i ús de les tecnologies de la informació, coordinació i noves tendències del voluntariat.

Pel que fa als tipus de projectes subvencionats, la majoria seran en l’àmbit de suport (60 milions) i de sensibilització (12 milions).

EL VOLUNTARIAT A ESPANYA
Per a l'elaboració de l'Estratègia s'ha partit de l'avaluació de l'anterior Pla Estatal del Voluntariat 2005-2009 i del 'Diagnòstic de situació del voluntariat d'acció social a Espanya', elaborat per la Plataforma de Voluntariado de España, de la qual la Federació Catalana de Voluntariat Social n’és membre de la Junta Permanent.

A Espanya, es calcula que el nombre de persones voluntàries en l'àmbit de l'acció social és de 873.171 persones, de les quals el 63,1 per cent són dones i un 36,9 per cent homes.

Per edats, el grup d'edat entre 18 i 35 anys suposa el 42,6 per cent del total de voluntaris, de 36 a 55 anys, el 32,5 per cent i, a partir dels 56 anys, el 22,3 per cent.

Els més joves (18-35 anys) desenvolupen l'acció voluntària en l'àmbit del temps lliure, l'acció social i la integració, mentre que en el cas dels més grans (més de 56 anys) la seva activitat es desplega en l'àmbit soci- sanitari i l'acció social.

D'altra banda, el temps de dedicació mitjà en l'àmbit de l'acció social és de cinc hores setmanals.

___________________________________________________________

Hola sóc la Sandra. Aquí us deixo una noticia força interessant del govern español i els voluntaris. Havera què us sembla a vosaltres!

Voluntària amb la gent gran

Bon dia, ja que sempre opinem i reflexionem sobre temes del voluntariat i ens recolzem en varies fonts d’informació, he pensat què podríem explicar la nostra experiència en aquest món i compartir-la amb aquelles persones que ens segueixen al bloc.

El meu primer contacte com a voluntària va ser fa uns dos anys a través de l’escola on anava que em va donar l’opció per fer un any de voluntariat al centre geriàtric i residència Adolfo Montañá (centre que pertany a l’hospital general de Granollers ).

La idea de compartit una o dues hores a la setmana amb gent amb més experiència que jo i que sabia més que ningú sobre la vida, em va apassionar. A més a més era un sector que mai havia tocat i que desconeixia per complet, però que en canvi m’havia cridat l’atenció molts cops.

Tenia curiositat com funcionava tot aquest món intergeneracional: com era una residència per dins, quines instal·lacions tenia, el personal que vetllava per la salut de les persones i que hi dedicava tantes hores perquè mai els hi faltés de res, quins serveis oferien, quines activitats realitzaven a la gent que tenia alguna minusvalía tan física com psíquica...

Sempre havia sentit a parlar de residències geriàtriques en els mitjans de comunicació, però no precisament deien coses gaire agradables. I això em va crear una visió més aviat dolenta d’elles. Pensava que en aquests llocs no tenien prou cura per la gent gran que a vegades pot ser molt sensible i vulnerable, que no tenien uns serveis mínims com la higiene i que alguns cops els podien arribar a maltractar o deixar de banda. Pensava que eren llocs on s’ocupaven o abandonaven a gent gran perquè era un estorb per la família i que aquesta el deixava allà i se’n oblidava per complet.

Però aquesta sensació va anar desapareixent conforme m’endinsava en aquest món i cada cop tenia més coneixements sobre aquesta vida i el seu dia a dia. Quan vaig començar a fer el voluntariat em va impactar bastant perquè no era el que m’esperava: per la reacció de la gent que hi vivia i perquè semblava més aviat un hospital. La primera impressió va ser bastant dura i em va decepcionar. Però no ho volia deixar perquè tampoc no havia donat la oportunitat de que em demostressin res i a un llarg termini m’hagués acabat arrepentint.

Mica en mica vaig anar coneixent a gent, i els “avis” em feien sentir part d’una gran família amb petites coses com recordar-me i preguntar per mi, feien que jo cada cop tingués més ganes de tornar-hi i de fer activitats i sortides amb ells, perquè a ells això els feia feliços i sortir de la rutina, i per mi era una gran satisfacció que amb molt poc els ajudés a sentir tot això. Hem sentia com un geni concedint desitjos.

Aprenia de grans professionals de l’àmbit que m’ensenyaven com tractar-los i ajudar-los i ser una més de l’equip de la residència.

Va ser una experiència que mai oblidaré i què en un futur proper m’agradaria repetir!!

Què us ha semblat? Algú més s’anima a explicar la seva experiència?

"Es tu momento. Hazte voluntario"

Bones ! Sóc la Júlia Sala , aquí us deixo un video que he trobat a internet que tracta d'animar a totes aquelles persones que com jo encara no han participat mai en un projecte de voluntariat. Espero que el missatge que vol transmetre arribi a tots/es els nostres seguidors/es d'aquest bloc que encara no han col·laborat en una tasca social d'aquest tipus. Espero que animi a tothom!!

Dona tu tiempo

Nois i noies sóc la Sandra aquí us deixo un vídeo relacionat amb el voluntariat. Espero que us faci pensar i els que encara no ho heu provat que us decidiu i ho probeu!!

Entusiasme sospitós

Nenes i lectors d'aquest blog. Aquí us deixo un article molt interessant d'en Carles Capdevila que ens narra, d'una manera irònica, el fet del voluntariat en els esplais dels barris i pobles de Catalunya.

És una bona manera de narrar-nos els esforços voluntaris d'aquests nois i noies que participen setmana rere setmana als esplais i casals del nostre país

Entusiasme sospitós

Som en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves han d'estar desmotivats. Que alguns d'ells es dediquin a educar la nostra canalla de franc i amb tant d'entusiasme és molt sospitós.

CARLES CAPDEVILA / CARLES.CAPDEVILA@GMAIL.COM

FUNDACIÓ CATALANA ESPLAI

Un uns éssers estranys d'entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d'esplai, o caps d'agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut.

La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d'uns quants milers. S'ha procurat fer burla d'ells com a xirucaires idiotitzats, se'ls ha fet saber que s'han acabat les utopies i que la gràcia d'avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d'anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se'ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d'estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.

L'administració els dóna l'esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s'ofeguin en petits locals d'entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.

Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d'un mètode estranyíssim anomenat seguir l'exemple (oi que sona carca?), molts nens d'esplai s'acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d'oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s'adapten als nous temps.

Si almenys tant d'esforç fos al servei d'una secta destructiva, s'entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d'aturar abans que se'ls acudeixi canviar el món de veritat.
CARLES CAPDEVILA

Què en penseu? Té raó? Aquí us deixo l'enllaç
http://paper.avui.cat/article/ultima/80840/entusiasme/sospitos.html

Ara és hora de dir la vostre!!

Fins la propera :)

QUÉ EN PENSO SOBRE EL VOLUNTARIAT?

Bones, sóc la Júlia Sala i sóc un altre de les participants d’aquest blog. Abans de començar a parlar em vull sincerar. M'agradaria comentar que quan em van plantejar la pregunta "Què en penso sobre el voluntariat?" vaig adonar-me'n que mai m’havia parat a pensar sobre aquest tema. Una de les primeres idees que em va venir al cap va ser la gran tasca que fan totes les persones que participen en un projecte de voluntariat, ja que ha de ser molt gratificant per part dels voluntaris/ies ajudar a altres persones, millorar espais naturals, habitatges, etc. sense rebre res material/físic a canvi. Tot i així, després vaig veure que sí que tenen una gran recompensa que és ni més ni menys que el somriure de les persones que han rebut la teva ajuda/companyia i/o resultat final de dies amb molta implicació i esforç.

Un altre idea que em va sorgir pensant en aquesta qüestió va ser la importància i dificultat que té dur a terme qualsevol projecte voluntari, ja que existeixen moltes tasques que necesiten recursos humans, econòmics, materials, etc. I que malauradament no sempre tenen al seu abast tot el que els hi fa falta per tirar endavant l’iniciativa. Per tant, és molt important que tothom aporti el seu gra de sorra, per molt petit que sigui, i que no totes aquestes aportacions i ajudes han de ser en grans quantitats sinó que per poc que sigui ajudarà el projecte o entitat. Per això moltes persones com que no poden aportar un be econòmic i/o material, presten part del seu temps en intentar millorar per un moment aquella situació d’una família, persona, lloc…

Degut a això, m'he donat conte que NO HI HA EDAT per dedicar una petita part del nostre temps a fer un voluntariat, sigui del tipus que sigui. Relacionat amb aquest mateix tema, trobo convenient ressaltar que el temps és molt valuós degut al nostre ritme de vida i que per això és MOLT IMPORTANT intentar trobar “un forat” en el nostre dia a dia per dedicar-lo als altres.
Crec en la possibilitat de que no tothom és conscient de la importància que té fer un voluntariat. No té importància si aquest gest és realitza habitualment o esporadircament, però que finalment allò realment important és el fet d’haver-hi participat (encara que només hagi estat una vegada).

Per últim, només puc dir que si tots junts unim forces, ganes de treballar, de jugar, de participar, d’ajudar... Aconseguirem grans fites que faran que aquest món on vivim, cada dia sigui un món millor i ple de persones disposades a ajudar a aquelles que no han tingut la mateixa sort o les mateixes oportunitats que nosaltres.

Aquesta és la reflexió que he fet sobre un tema que com he comentat al principi del text mai m'havia plantejat.

Un cartell per al voluntariat

Ens tornem a veure!

Avui ens trobem totes reunides i hem trobat interessant penjar aquest cartell publicitari que il·lustra el missatge que volem transmetre sobre el voluntariat.

Aquest cartell ha estat creat per la Creu Roja amb l’objectiu de divulgar la cooperació internacional, la de joventut, d’oci i temps lliure, de medi ambient i formació entre els ciutadans.

Aquest cartell es composa mitjançant l’alternança d’imatges i lletres. El cartell es divideix en dues parts: en la primera hi podem trobar una sèrie d’imatges en primer pla de cares de persones de diferents edats mirant cap a diferents llocs. Dins d’aquesta primera part situada al marge superior del cartell trobem una frase “Pots mirar cap a altre lloc”, ressaltada amb una franja taronja. En la part inferior del cartell també hi ha una alternança entre una fotografia i una part escrita. La imatge, presa des d’un pla mitjà es composa d’un membre participant de la Creu Roja que abraça a una persona gran.

Les tècniques que s’han dut a terme per a realitzar aquest treball han estat pensades per a cridar l’atenció dels receptors. Les imatges en blanc i negre tenen la finalitat de transmetre’ns la indiferència de les persones que no s’involucren en aspectes socials, mentre que a la part inferior trobem el personatge voluntari amb color i mirant el somriure de la persona gran. Aquesta composició del cartell ens fa sentir que participar en un voluntariat ens pot fer sentir actius i satisfer tant als altres com a nosaltres mateixos.

La segona tècnica utilitzada per a ressaltar el cartell és la introducció dels colors taronja i negre en les franges, que ressalten el missatge que ens volen transmetre.

Per últim, la part amb més connotació significativa és el missatge que ens transmeten “Pots mirar cap a altre lloc o mirar el seu somriure. Fes-te voluntari, fes-te voler”. Aquest missatge ens fa entendre que tenim dues opcions: no ser partícips del món actiu del voluntariat despreocupant-nos d’aquest, o posar atenció a les opcions solidàries a les que podem tenir accés.

Hem arribat a la conclusió que aquest cartell està ben fet i pot cridar l’atenció als receptors degut a que la seva part textual i a la seva imatge. Són dues parts pensades i destinades per a transmetre un missatge del voluntariat, i aquest fet ajuda a que agradi al públic. Per això trobem que és un cartell amb una idea base bona i que te molts punts per agradar i convèncer als ciutadans.

El que hem pensat i sentit quan ens hem parat a observar detingudament el cartell és una certa tendresa. Ens ha fet plantejar-nos la idea de ser partícips actius d’un voluntariat ja que per una banda han sabut reflectir bé el missatge que volien transmetre. I per altre banda ens han fet sentir que al món hi ha despreocupació, per tant pots fer un voluntariat per sentir-te millor.

Aquest cartell té un missatge clar, que es col·labori amb el voluntariat. El públic que el vegi pot fer cas al missatge o per contraposició no fer-li’n. Però el missatge és un, no es pot interpretar de cap altre manera. Aquest fet li atorga punts positius.

Els personatges del cartell es classifiquen en dos: la gent despreocupada i que no mostra interès o simplement no ha tingut la oportunitat de participar-hi, i per altre banda un jove exercint de voluntari amb la persona que el rep.

Segurament hi haurà diferències entre els estils de vida dels personatges mostrats en les imatges, però això no significa que unes personis puguin ser voluntàries i d’altres no, sinó que en el mon del voluntariat hi podem trobar molta diversitat i que aquest és un punt molt interessant.

En aquest cartell, al marcar tant la diferència entre unes persones i les altres, ens fa pensar que no tothom té els mateixos punts de vista ni els mateixos interessos respecte el voluntariat. Que tot i haver-hi molta gent interessada en participar-hi i ajudar, hi ha també molta gent que no se’n preocupa, o que potser no ho coneix.

No considerem que hi hagi quelcom o algú exclòs en el cartell, tot i que podríem comentar que el fet que les persones que representen la societat no participativa en el voluntariat està en blanc i negre i més apartat que la resta no és per excloure, sinó per marcar la diferència, per captar persones utilitzen el sensacionalisme.

Aquests cartell l’hem trobat a internet tot i que pensem que també hi ha la possibilitat de que estigui en format paper. El motiu pel qual el cartell ha sortit de cara al públic és evident, fa falta per cridar l’atenció i incitar a gent per col·laborar amb el voluntariat de la Creu Roja. Reiterant el que hem dit abans, els valors que ens transmet estan relacionats amb la solidaritat i l’àmbit social, ajudar els demes sense ànim de lucre per satisfer les seves necessitats enriquint i fent-te sentir més bé com a persona sentit que pots treure un somriure sense res a canvi. Per acabar , l’únic objectiu que té aquest cartell publicitari és fer-te participar en les activitats de voluntariat.

Esperem que us hagi agradat el nostre punt de vista sobre els cartells i el voluntariat visual. Ara... Us toca dir la vostra!

A reveure

Anna, Sandra, Laia i Júlia.

Anima't a ser voluntari

Bona tarda, sóc la Sandra una altra de les membres que formen part d'aquest blog, que anima a la gent a ser voluntària i afirma que és un aprenentatge molt satisfactori i únic.

La paraula voluntari o voluntariat normalment només l’utilitzem per referir-nos a una acció que es desenvolupa durant un temps determinat i sense ànim de lucre a una entitat, fundació o lloc. Però des del meu punt de vista ser voluntari és part de la vida, constantment som solidaris i ajudem a altres sense esperar res a canvi. Per ser voluntari no cal que ens vinculem a grans associacions, simplement buscar o dirigir-nos a les persones adequades que ens puguin ajudar, sense anar molt lluny segur que al nostre carrer es pot fer.

Un voluntariat pot ser des d’ajudar al forner del meu carrer a repartir el pa a anar a un país en vies de desenvolupament i ajudar a construir una escola, segons els temps que tinguis o el que vulguis fer. El voluntariat, depèn on el facis es pot fer una mica a la teva mida i adaptar-te als horaris perquè tinguis disponibilitat.

Existeixen molts tipus de voluntariat com la meva companya Laia ha esmentat anteriorment i cadascú té trets positius, però el més important és col·laborar. Quan t’endinses en aquest món després costa sortir-ne, en el sentit de que omple molt la feina que realitzes i agafes carinyo a les persones que t’ajuden durant el procés i amb les que fas la feina. És un aprenentatge mútu, la persona voluntària aprèn de les situacions en les que es troba, de l’experiència i de la persona a la que ajuda que et pot ensenyar molts valors i obrir-te els ulls molts cops, veure el món des d’un altre punt de vista i donar-te esperances de que tot és possible. Al mateix temps ell/a aprèn de tu de la teva ajuda, a obrir-se si es necessari i a confiar en altres persones en el cas que el voluntariat hagis de mantenir contacte amb usuaris.

Un fet molt important del voluntariat es que tot i que no sigui un treball remunerat has de ser responsable i t’has de comprometre, perquè moltes persones depenen de tu i esperen el teu suport. S’ha de ser constant, en el cas que no es pugui es parla amb la persona responsable. No s’ha de prendre com si fos un joc, és molt important que siguem conscients de la importància que té i les responsabilitats que implica ser voluntari.

EL VOLUNTARIAT: Què és? Què en penso?

Bona tarda a tothom, sóc la Laia i a continucació deixo un article sobre el voluntariat, què en penso, en què consisteix, etc.

Espero que us sigui útil i que us faci reflexionar.

El voluntariat, a grans trets, podríem dir que és un conjunt de persones que dediquen part del seu temps lliure en realitzar accions al servei dels altres o de la comunitat en general.

Aquestes accions són realitzades sense esperar-ne res a canvi i normalment es fan des d’entitats, associacions, etc. I sense ànim de lucre.

El voluntariat consisteix principalment en actuar com anteriorment he explicat, però si ens endinsem dins el món del voluntariat, podem adonar-nos que hi ha un munt de voluntariats diferents i que consisteixen en coses totalment distintes:

Tenim el voluntariat comunitari que es dedica a promoure la participació, realitzar una dinamització al seu entorns sociocultural, facilitar canals d’integració a les persones, etc.

També existeix el voluntariat cultural que es dedica més a realitzar activitat per fomentar la cultura, l’art, creen dinamitzacions per promoure la cultura tradicional i popular, defensen el patrimoni cultural, etc.

Un altre tipus de voluntariat és l’ ambiental que treballa amb grups naturalistes i ambientalistes i de defensa del patrimoni natural, grups d'educació ambiental, de creació de consciència...

El voluntariat de Cooperació Internacional que es dedica a realitzar accions a favor de col·lectius d'altres països, especialment del tercer món, en una línia de cooperació internacional mitjançant l'educació pel desenvolupament, intercanvis, projectes al tercer món, camps de treball, accions d'emergència, cultura i educació per la pau...

I per últim tenim el voluntariat Social on l'objecte d'acció són les persones o col·lectius que presenten necessitats, dèficits o alguna característica problemàtica que dificulta la seva integració i el seu benestar.
Aquests són els cinc tipus de voluntariat que existeixen, però dins de cada un d’aquests podem fer molts tipus d’accions diferents i desenvolupar activitats a diferents nivells d’intervenció.

Però des d’un punt de vista més personal, penso que el voluntariat és indispensable en aquests moments, ja que hi ha moltes persones, molts col·lectius que necessiten una ajuda que molts de nosaltres els podem donar i que no ens suposa cap tipus d’esforç donar-los-la. Al contrari, considero que formar part d’una entitat voluntària, solidaria, és bo per a tothom, un mateix se sent útil, se sent viu, bé... quan ajuda a una persona, a un col·lectiu o fins hi tot a un bosc, un parc natural, etc.
Cal dir, però que un/a voluntari/a ha de tenir unes certes habilitats; habilitats socials, conscienciació, si més no, sobre el què està defensant/ajudant, etc...

El més important d’una persona voluntària, crec, que com el propi nom indica, és la seva voluntat. Per poder col·laborar i ajudar només necessites ganes de fer-ho i tenir un sentiment de conscienciació i solidaritat molt marcat.
Evidentment, tenir temps també és indispensable per poder realitzar un bon voluntariat, però crec que tots i totes podem trobar una petita estona al dia, a la setmana, al mes per contribuir en la millora de la nostra societat i entorn.

Per últim, m’agradaria exposar alguna pregunta que se m’ha formulat tot elaborant l’article;

Vosaltres penseu que seria viable i/o efectiu ajuntar alguns dels diferents tipus de voluntariats comentats anteriorment en un mateix voluntariat?
Per exemple, que una mateixa entitat realitzi accions dedicades a gent de la tercera edat i accions per a infants i joves al mateix temps?
Jo penso que si, que inclús seria més interessant, productiu i educatiu.
Els més petits podrien preparar obres de teatre, manualitats, cançons...pels més grans, els joves organitzar cursos sobre les noves tecnologies per a la gent gran, i els més grans podrien explicar un munt de contes i històries als més menuts.

Això són tal sols exemples, però penso que seria molt interessant ajuntar diferents temes, col·lectius, etc. Dins una mateixa acció de voluntariat.

El voluntariat com a eina d’intercanvi d’educació.

Sóc l’Anna, una de les participants d’aquest blog. Com hem comentat en la primera publicació, us deixo un article personal relacionat amb la meva opinió i coneixements sobre el voluntariat.

Al llarg de la nostra trajectòria com a educadors socials trobarem diferents serveis en els quals haurem d’actuar. Molts d’aquests són en CRAE, centres oberts, residències per a gent gran, escoles o ajuntaments com a reforç educatiu, centres cívics, etc. Tots aquests centres necessiten la col·laboració activa dels nostres serveis com a educadors per prevenir o donar suport. Les diferents situacions en les que ens podrem trobar son entre altres les desigualtats socials, marginació, exclusió social, cohesió territorial, i suport a col·lectius amb situacions de vulnerabilitat o de risc. Tot i això hi ha una feina molt important que sovint es relaciona amb l’educador social que és el voluntariat. Aquesta és una feina solidària en la que no hi ha un intercanvi d’accions per diners sinó que les accions son dutes a terme a canvi d’una satisfacció personal i suport als receptors.

El voluntariat és una oportunitat per conèixer, desenvolupar, experimentar i sentir tot un món solidari que a vegades passem per alt. Molta gent col·labora de manera activa any rere any en els voluntariats, ja siguin estatals com internacionals. Tot i així trobem alguns prejudicis quan parlem sobre quin tipus de col·lectiu treballa o ha de treballar en voluntariats. Les persones acostumem a col·locar etiquetes i accions a un col·lectiu de persones en concret, per exemple, a vegades ens sorprenem quan algú ens diu “ Saps que? Vaig fer un voluntariat a l’Àfrica per ajudar a reconstruir un poblet i un dels meus companys era advocat! ”, però en canvi no ens sorprenem quan sentim “ tota la classe d’educació social de l’UdG ens hem apuntat a un voluntariat a Nicaragua!”. Com he esmentat anteriorment, les persones associem un físic, uns estudis o una feina a un tipus de vida. Així els educadors socials tenim fama de participar en accions solidàries per amor a la nostre feina, i en canvi, un advocat no ha de fer un voluntariat, ja que la seva feina s’allunya massa de la tasca solidària. A vegades aquestes etiquetes són certes, i altres vegades no ho són. Per això cal desmentir i fer arribar a la societat que no només els educadors o treballadors socials, o persones relacionades amb aquestes professions poden dur a terme un voluntariat.


Des del meu punt de vista hem d’experimentar la sensació de exercir de voluntaris dins d’una associació, entitat, ONG o altre per a sentir-nos realitzats com a persones i saber que estem ajudant a altres a canvi d’un somriure o d’una apretada de mans. No hi ha una persona que sigui perfecte per a dur a terme una acció solidària. És més, només que vulguis passar-ho bé, experimentar, canviar, visitar, etc. ja és motiu suficient com per animar-te a fer un voluntariat.

Per acabar, potser em repeteixo, però penso que de la manera en la que jo entenc el voluntariat, com una oportunitat única de valorar la feina que fas tan sols per que algú altre es beneficia d’ella, el coneixement i experiència que adquireixes en la feina ja és important com per apuntar-hi!

Ara deixo espai i oportunitat per que les persones que puguin visitar aquest blog diguin la seva. Penseu que el voluntariat actualment està vist i es concreta per un tipus de gent, mentre d’altres només se’n mantenen al marge per que creuen que no ho poden dur a terme?

"Actualmente la crueldad más grande es la indiferencia. Conocer pero no actuar es una forma de consentir las injusticias."
Elie Wiesel, Premio Nobel de la Paz, 1986

Benvinguts

Hola!
Som la Laia, la Sandra, l'Anna i la Júlia, quatre estudiants de la Universitat de Girona que hem creat un blog per a utlilitzar el recurs TIC i la xarxa d'internet per aplicar-la com a eina en els nostres estudis d'educació social.
Mica en mica anirem penjant articles individiuals i grupals, obriem debats, farem preguntes, penjarem recursos, etc. relacionat amb el món del voluntariat.

Les primeres publicacions estaràn relacionades amb el món del voluntariat a nivell individual. El primer article de cada una de nosaltres parlarà sobre què n'opinem del voluntariat (un article bastant lliure). I en el cas de la segona publicació individual ens centrarem més en explicar quin tipus d'experiència tenim amb el món del voluntariat

Esperem que ens serveixi per a apendre els uns dels altres.


Fins la propera,
Anna, Laia, Sandra i Júlia! :)