Sóc l’Anna, una de les participants d’aquest blog. Com hem comentat en la primera publicació, us deixo un article personal relacionat amb la meva opinió i coneixements sobre el voluntariat.
Al llarg de la nostra trajectòria com a educadors socials trobarem diferents serveis en els quals haurem d’actuar. Molts d’aquests són en CRAE, centres oberts, residències per a gent gran, escoles o ajuntaments com a reforç educatiu, centres cívics, etc. Tots aquests centres necessiten la col·laboració activa dels nostres serveis com a educadors per prevenir o donar suport. Les diferents situacions en les que ens podrem trobar son entre altres les desigualtats socials, marginació, exclusió social, cohesió territorial, i suport a col·lectius amb situacions de vulnerabilitat o de risc. Tot i això hi ha una feina molt important que sovint es relaciona amb l’educador social que és el voluntariat. Aquesta és una feina solidària en la que no hi ha un intercanvi d’accions per diners sinó que les accions son dutes a terme a canvi d’una satisfacció personal i suport als receptors.
El voluntariat és una oportunitat per conèixer, desenvolupar, experimentar i sentir tot un món solidari que a vegades passem per alt. Molta gent col·labora de manera activa any rere any en els voluntariats, ja siguin estatals com internacionals. Tot i així trobem alguns prejudicis quan parlem sobre quin tipus de col·lectiu treballa o ha de treballar en voluntariats. Les persones acostumem a col·locar etiquetes i accions a un col·lectiu de persones en concret, per exemple, a vegades ens sorprenem quan algú ens diu “ Saps que? Vaig fer un voluntariat a l’Àfrica per ajudar a reconstruir un poblet i un dels meus companys era advocat! ”, però en canvi no ens sorprenem quan sentim “ tota la classe d’educació social de l’UdG ens hem apuntat a un voluntariat a Nicaragua!”. Com he esmentat anteriorment, les persones associem un físic, uns estudis o una feina a un tipus de vida. Així els educadors socials tenim fama de participar en accions solidàries per amor a la nostre feina, i en canvi, un advocat no ha de fer un voluntariat, ja que la seva feina s’allunya massa de la tasca solidària. A vegades aquestes etiquetes són certes, i altres vegades no ho són. Per això cal desmentir i fer arribar a la societat que no només els educadors o treballadors socials, o persones relacionades amb aquestes professions poden dur a terme un voluntariat.
Des del meu punt de vista hem d’experimentar la sensació de exercir de voluntaris dins d’una associació, entitat, ONG o altre per a sentir-nos realitzats com a persones i saber que estem ajudant a altres a canvi d’un somriure o d’una apretada de mans. No hi ha una persona que sigui perfecte per a dur a terme una acció solidària. És més, només que vulguis passar-ho bé, experimentar, canviar, visitar, etc. ja és motiu suficient com per animar-te a fer un voluntariat.
Per acabar, potser em repeteixo, però penso que de la manera en la que jo entenc el voluntariat, com una oportunitat única de valorar la feina que fas tan sols per que algú altre es beneficia d’ella, el coneixement i experiència que adquireixes en la feina ja és important com per apuntar-hi!
Ara deixo espai i oportunitat per que les persones que puguin visitar aquest blog diguin la seva. Penseu que el voluntariat actualment està vist i es concreta per un tipus de gent, mentre d’altres només se’n mantenen al marge per que creuen que no ho poden dur a terme?"Actualmente la crueldad más grande es la indiferencia. Conocer pero no actuar es una forma de consentir las injusticias."
Elie Wiesel, Premio Nobel dela Paz , 1986
Elie Wiesel, Premio Nobel de
Anna està molt bé el que comentes en aquest article i em dona peu a comentar moltes coses.
ResponEliminaJo crec que el voluntari que s'ofereix a realitzar una tasca d'aquest tipus va relacionat amb el tipus de persona. La persona si vol ser solidària i ajudar a algun col·lectiu que ho necesiti treballi de metge o d'educador social ho farà, sense tenir en conte res d'això.
En quant a la pregunta que fas al final del teu escrit opino que el que vol pot, per ser volunatari en segons quins llocs potser si que has d'estar més preparat que ens uns altres, però la persona que vol ajudar algú ho fa. Sempre es poden buscar molts tipus de col·lectius o sectors on la gent pugui participar. La gent que es manté al marge no és perquè creguin que no ho poden dur a terme sinó perquè pensen que ja hi ha gent que ho fa i es dedica això. Però escolteu les ajudes i les mans de més mai van malament!!!. Alguns també viuen en el seu món i mentre ells estiguin bé als altres ja s'apanyaràn. És així com funciona tot això.
Suposo que les persones que escullen estudiar una carrera com la d'Educació Social és gent que li agrada i vol dedicar la seva vida a això, gent amb vocació i interès per això, tria com a feina ajudar als altres. En canvi un metge li agrada ajudar a les persones d'una altra manera, però també ho fa, igual que un advocat. Aquests si els hi agradés i ho sentissin també podrien ser voluntaris, el que passa és que prefereixen dedicar-se a una altre feina, això no vol dir que no siguin persones solidàries.
Espero que les meves paraules facin reflexionar o pensar a més d'un.
Hola noies!
ResponEliminaM'ha encantat la teva públicació Anna, i la meva opinió és bastant semblant a la vostra.
Responent a la pregunta que formules al final de l'artcile, penso que actualment, com molt bé comentes, hi ha uns certs perjudicis marcats en la majoria de la societat.
Per moltes persones és normal que un educodor social o que un antropòleg se'n vagi a un altre país a oferir la seva ajuda, és normal passar per la rambla i trobar-se educadors socials, animadors socio-culturals, integradors socials organitzant actvitats solidaries per a recaudar diners per enviar a l'Àfrica, a Haití, etc.
Però ens extranyem, quan sentim, per exemple, que un polític ha organitzat un Esplai de juventut al seu poble. Que veurem un cas com aquest en un dels enllaços que publicarem posteriorment.
I evidentment, recolzo sobretot l'aportació de les meves companyes de que participar en voluntariats et satisfà personalment i que és molt gratificant per a un mateix veure com amb ben poca cosa has aconseguit treure somriures de rostres que feia anys que no se'n recordaven de somriure, que tu has aconseguit salvar un munt d'animals que habiten al bosc al qual tu has aconseguit que no tal·lessin, etc.
I per acabar, m'agradaria remarcar que tothom pot ser un bon voluntàri si té ganes d'ajudar, de ser útil, de col·laborar.
Bones Anna! Estic plenament d'acord en totes aquestes opinions que heu donat.
ResponEliminaPensu clarament que qualsevol persona faci la feina que faci i tingui els recursos que tingui, pot fer alguna tasca social de voluntariat.Ja que en aquest aspecte,tothom pot ocupar una petita part del seu temps en ajudar els altres a canvi de res.Per contra, aquesta tasca NO només és cosa dels educadors/es socials o antropòlegs etc.
Per últim m'agradaria comentar que un voluntariat no només són aquells que has de viatjar fins a l'Àfrica o la Índia, sino que un voluntariat també els pots fer al carrer de casa teva , en el teu poble o ciutat etc.
En definitiva, petits gestos que treuen GRANS SOMRIURES I ALEGRIES :)