Voluntariat a l'Esplai

Bona tarda a tothom,

sóc la Laia i a continuació m'agradaria parlar-vos sobre la meva experiència fent voluntariat a l'Esplai del meu poble, Amer.

El nostre Esplai es diu "La Teranyina" i aquest any celebrem el seu 20è aniversari amb moltes activitats extres, com per exemple, la festa major de l'Esplai, que va durar tot un cap de setmana.

En aquesta festa s'hi van fer gimcanes per a tota la família, un sopar amb tots aquells que han passat per l'Esplai (ex-monitors, ex-nens/es, els fundadors...) i moltes altres activitats.

Aquest és el meu 4rt any com a monitora de l'Esplai i espero que en pugui seguir formant part durant molts més anys.

L'Esplai és els dissabtes de 4 a 6, amb diferents colònies, sortides i acampades durant l'any.

Els monitors tenim l'objectiu de que els nens del poble no es passin les tardes del dissabte tancats a casa, jugant a l'ordinador o davant la televisió... Nosaltres volem que aprenguin a compartir, que es socialitzin amb els altres nens i nenes del poble, volem que aprenguin a respectar el medi ambient i a les altres persones, volem que apreguin a ser lliures i responsables i moltes coses més...tot aixó, passant-s'ho bé i divertint-se al màxim.

A l'Esplai la Teranyina hi ha quatre grups de nens i nenes separats per les diferents edats; els més petits són els llampecs (entre 4 i 6 anys), els següents són els bruixots (entre7 i 10), després venen els puputs (entre 10 i 13 anys) i per últim els rodamons o joves (entre 13 i 16 anys).

Actualment jo porto el grup dels rodamons, els més grans i la veritat és que, tot i que m'ho passo bé amb nens i nenes de totes les edats, he de reconèixer que aquesta edat em fascina, és una edat molt interessant per treballar amb ells alguns temes molt importants, com el respecte, el treball en equip, etc.

La veritat estic molt contenta d'haver-me tret el títol de monitora i de poder formar part de l'Esplai ja que no només t'aporta diversió sino moltes més coses... A mi sincerament m'ha ajudat a crèixer com a persona, m'ha servit per fer-me més responsable, per tenir més compromís amb les coses...i sobretot em fa sentir cada dissabte a la tarda més gran com a persona al veure que els nens i nenes diuen, fan coses que els hi he ensenyat jo... és molt gratificant veure que ets un referent per ells i per això és una gran responsabilitat.

L' altre dia mirava dades sobre els Esplais a Catalunya i vaig veure que el tan per cent d'Esplais a Catalunya és d'un 40%, és a dir, només un 40% de les poblacions catalanes tenen Esplai pels seus infants i joves...

Segons la meva opinió, crec que hi ha molts més nens i nenes i molts més pobles i ciutats que necessiten un Esplai, que necessiten esbargir-se una mica, jugar a l'aire lliure, compartir experiències amb els amics i amigues i sobretot passar-s'ho bé sense la necessitat de tenir una televisió al davant.

Moltes gràcies i espero que us hagi resultat interessant la meva aportació.

FOTOMONTATGE

Aquesta imatge és un fotomuntatge creat per les quatre membres d’aquest blog, hem extret les fotografíes de diferents pàgines web sobre el voluntariat i les hem unit intentant destacar alguns dels diferents tipus de voluntariat que existeix.

Si en fixem amb les diferents tècniques utilitzades, podem veure que s’han utilitzat diferents fotografíes i s’han superposat amb una baixa opacitat amb l’intenció de que es vegin tan les imatges de sota com les de sobre. A més, aquesta superposició de les fotografíes significa també que tot passar per sobre de tot, és a dir, que no hi ha cap tipus de voluntariat més important que l’altre ja que amb tots ajudem a persones que ho necessiten.

Les imatges que composen el fotomuntatge són cinc, la primera mostra una bola del món amb diferents mans de diferents països agafant-la i llavors hi ha quatre imatges més petites superposades, la primera començant per l’esquerra a dalt, és la imatge d’un nen d’Africa somrient,a la de dalt a la dreta hi ha tres persones, una monitora voluntaria ajudant a estudiar a dos persones joves, la de baix a l’esquerra mostra una persona voluntaria amb una persona discapacitada i la de baix a la dreta ens mostra el voluntariat pel medi ambient, hi podem veure un munt de persones voluntaries ajudant a netejar el mar de Galícia del prestige.

I per acabar la descripció del fotomuntatge podem comentar la frase que hi apareix ben bé al mig de la imatge; “Ells són la veritat”, aquesta frase significa que les persones necessitades d’una ajuda, per molt mínima que sigui, són la realitat, per molt que no ens agradi pensar-hi, per molt que intentem ignorar-ho…tots sabem que la realitat és aquesta, que la realitat és que hi ha un munt de persones que necessiten una ajuda que nosaltres podem oferir-los sense voler-ne res a canvi.

Creiem que aquest fotomuntatge crida l’atenció per varies coses, per les fotografíes escollides, per la frase, perquè costa d’entendre el que mostren les imatges sino ho observes amb atenció, etc…

Amés, podem dir que la frase escollida per les autores del fotomuntatge pot interpretar-se de moltes manere ja que deixa moltes portes obertes amb l’intenció que cadascú ho interpreti a la seva manera.

I per acabar el comentari cal dir que aquesta imatge ha estat creada amb l’intenció de fer entendre als ciutadant que el voluntariat és necessari, que tothom pot ser voluntari i que és una acció que no només beneficia als usuaris, sinó també als voluntaris, aprens coses noves, coneixes gent nova i amb moltes experiències diferents a les teves, creixes com a persona...

Laia, Anna, Sandra i Júlia

Iniciació en el voluntariat

Hola de nou!! Sóc la Júlia Sala, una de les participants d’aquest blog. Avui us explicaré la meva futura col·laboració amb el voluntariat.

Tot va començar fa cinc mesos, estava passejant tranquil·lament per mig de Barcelona quan de cop i volta un noi jove va parar-me per demanar-me si el podia escoltar un moment. Jo no vaig dubtar en dir-li que sí; el noi em va començar a explicar que era un voluntari de la ONG Aldeas infantiles SOS. Em va comentar la labor que feien tots els participants d’aquest projecte, en què consistia la ONG, a quí anava destinada l’ajuda i per a què, etc. La veritat es que em va agradar el projecte que m’estava presentant i la finalitat d’aquest. Per això quan va acabar de explicar-m’ho tot, no vaig dubtar en fer-me soci. En un principi, com que només era soci tan sols havia de fer un petit donatiu mensual. Però els participants d’aquest projecte, també poden col·laborar-hi de manera més activa; per exemple poden treballar en els diferents centres on i conviuen els nens i nenes, poden fer-se voluntaris i actuar com va fer el jove que em va atendre entre molts altres possibilitats. En el meu cas, com que fa poc que sóc col·laboradora, només feia el donatiu econòmic, però actualment m’han entrat ganes de participar-hi de manera més activa i solidària, degut a això, no només sóc soci sinó que ara també sóc voluntària. Tot i això, degut a que la província que em queda més a prop per col·laborar-hi és Barcelona, i en aquests moments estic estudiant a Girona, podré començar a donar el meu temps a partir de l’estiu (degut a les circumstàncies esmentades anteriorment)

A continuació us deixo l’adreça de l’organització :

https://www.aldeasinfantiles.es/Actua/Pages/voluntariado.aspx

Espero que això m’enriqueixi més com a persona i pugui aprendre nous valors, nous punts de vista, noves experiències etc i que com diuen totes les persones que participen en un projecte social de voluntariat sense ànim de lucre, aquesta acció s’acabi convertint en una “addicció” en el bon sentit de la paraula clar!!


Canviant una mica de tema, ja que en aquest blog es tracten temes socials com ara el voluntariat, he trobat convenient esmentar algunes dates importants sobre aquest mateix tema: Degut a la crisis econòmica que estem vivint, 4’1 milions de persones arreu d’Espanya es troben en situació d’atur. Aquest fet però ha provocat que moltes d’aquestes persones que no tenen feina, vulguin participar en algun projecte social com ara el de voluntariat. Personalment crec que és una molt bona idea el fet de que totes aquestes persones degut a les circumstàncies laborals que es troben tinguin ganes de donar aquest temps a altres persones que realment els necessiten.
A més, fonts de la PVE (Plataforma del Voluntariado de Espanya) diuen que aquestes persones veuen les ONG com "una porta d'entrada" per treballar en organitzacions socials "a mig i llarg termini". No obstant això, la Plataforma del Voluntariat d'Espanya lamenta que aquestes decisions no sorgeixen "d'una convicció de compromís social, solidaritat i participació ".
Al voltant de 900.000 voluntaris dediquen el seu temps lliure i a ajudar als que més ho necessiten a través de les ONG espanyoles d'acció social, dels quals gairebé tres de cada deu col·laboren en la Creu Roja , l'ONCE i Càritas . Aquestes són les dades més recents del nombre de voluntaris que col·laboren amb les ONG espanyoles i figuren en el 'Anuari del Tercer Sector d'Acció Social a Espanya 2010', editat per la Fundació Lluís Vives. L'estudi, que exclou a les esglésies, els sindicats, els partits polítics i les associacions empresarials i esportives, recull que el 83,5% de les entitats espanyoles del tercer sector d'acció social compten amb persones voluntàries i que una quarta part d'aquestes organitzacions funciona únicament amb col·laboració voluntària.

Els voluntaris representen el 56’7% de les persones que col·laboren en organitzacions socials. Les persones grans predominen en les entitats amb més de 100 voluntaris, en canvi els joves i les dones participen en organitzacions més petites. Així doncs, un 63'1% de les persones que hi participen són dones, un 44'7% són joves de menys de 35 anys d'edat i un 67'3% és el total de persones que dedica menys de cinc hores setmanals en alguna activitat d'acció social.

Espero que amb aquestes dades, tots i totes fem una breu reflexió de com un fet tan important com es estar a l’atur provoca de manera positiva canvis en la manera de pensar i fer les coses: ja que moltes d’aquestes persones que ara són voluntàries, probablement sinó seguessin trobat en aquesta situació laboral, no se’ls hi hagués ocorregut mai de participar en un projecte tant maco i gratificant com aquest.

Bibliografía:

http://lascifras.blogspot.com/2010/12/numeros-de-voluntarios-en-espana-y-ong.html

El voluntariat amb els discapacitats.

Hola de nou

Torno a ser l’Anna. Avui penjo un article que parla de la meva experiència personal en el camp del voluntariat.

Aquesta experiència comença des de fa un any llarg. Jo ja sabia que volia fer educació social però al no tenir cap títol de suficient valor com per treballar a un centre d’acció social i agafar experiència, vaig pensar en fer voluntariat. Al principi no sabia ben bé cap a quin col·lectiu actuar, ja que n’hi han molts. Però a través del boca orella de la gent del meu barri vaig saber que hi havia una associació juvenil de lleure pro persones amb discapacitat intel·lectual, Ratio (http://www.ratioassociacio.com/). Desprès d’informar-me sobre el que es feia en aquesta entitat i de com treballar amb persones amb discapacitat intel·lectual vaig decidir formar part de l’equip de monitors de colònies i respirs que es realitzen.

Al principi em va costar adaptar-me al col·lectiu, ja que mai havia treballat amb persones amb discapacitat intel·lectual. Entres amb una base mínima i a poc a poc, vas observant com treballen els altres monitors i com mantenen relacions amb els usuaris. La veritat és que dono les gràcies a tots aquells monitors que van estar amb mi en les meves primeres colònies, ja que amb l’ajuda de tots ells em van anar ensenyant poc a poc com actuar amb aquest col·lectiu. Era al·lucinant veure com tots aquells joves (i no tant joves) estàvem allà per fer gaudir, durant 11 dies, a nois i noies amb discapacitats intel·lectuals.

Poc a poc vas veient la falta i la necessitat que fan tots aquests serveis al nostre país. Observes com la nova incorporació de monitors ajuda a que més nens i nenes puguin gaudir de les nostres colònies i respirs. A part d’això, també és important tenir present que aquest col·lectiu social ha estat exclòs de la societat degut a la seva discapacitat (ja sigui intel·lectual i física), però a les alçades de la nostre evolució com a societat crec que caldria una maduresa social, i començar tots a ser partícips de que aquest col·lectiu existeix i cal donar-li suport i respecte.

He estat buscant dades estadístiques sobre persones amb discapacitats per tipologies (físics motòrics, físics no motòrics, visuals, auditius, psíquics, malalts mentals i altres), en municipis de més de 20.000 habitants en xifres absolutes (http://www20.gencat.cat/docs/dasc/03Ambits%20tematics/11Discapacitat/Estadistiques/Any_2010/documents/2_discapacitat_tipologia_2010.pdf). Per a fer-ho he triat el municipi de Girona. Em surt que hi ha un total de discapacitats (de totes les tipologies citades anteriorment) d’un 5.546 habitants. Des d’aquest punt de vista analitzo que hi ha un gran nombre d’habitants en la població de Girona que necessiten una certa ajuda perquè tenen un grau de dependència (ja sigui més o menys elevat).

Per tant, amb la recerca d’aquestes dades numèriques i la explicació de la meva experiència en una associació que promou el lleure de persones amb discapacitat, animo des d’aquí, a participar activament amb aquest col·lectiu. Cal treballar el voluntariat per a fomentar l’ajuda i alhora la inserció en la societat de certs col·lectius exclosos i rebutjats. Cal normalitzar la situació actual dels discapacitats ajudant i cooperant amb voluntariats per a sentir-te més propera a ells.

I us aviso... quan comences a treballar amb aquest col·lectiu, no pots parar!

Ara és moment de dir la vostre...

1+1=11 La suma del voluntariat

Hola de nou!! Avui hem vist un reportatge, extret de TV3 a la carta “Programació especial sobre la setmana de TV3 2010” que ens parla sobre el voluntariat. Creiem que la creació d’un reportatge d’aquesta temàtica és dut a terme per a difondre i fer entendre a la societat catalana que el voluntariat és important, per a tu i per als altres. Per tant ens agradaria compartir-lo amb tots vosaltres. Esperem que us agradi i que sigui del vostre interès.

http://www.tv3.cat/videos/2867070/1+1=11-La-suma-del-voluntariat

Des d’un principi aquest reportatge vol enfocar el voluntariat com una acció social que enriqueix en molt aspectes a les persones que hi participen. D’una banda, els membres que han realitzat aquest reportatge són Raül Calàbria i Lluís Royo; i les persones que han participat de manera directa en el reportatge han estat els voluntaris/es del CEDRE (associació sense ànim de lucre, declarada d’utilitat pública per la Generalitat de Catalunya, fundada l’estiu de l’any 2000, fruit de la iniciativa d’un grup de joves voluntaris i de les iniciatives promogudes des dels Caputxins de Sarrià, en el marc de l’acció solidaria i social en el tercer i quart món), els voluntaris/es del UNESCOCAT (El Centre UNESCO de Catalunya té el propòsit de fer present la UNESCO a Catalunya i la cultura i llengua catalanes a la UNESCO. Avui, aposta per esdevenir un referent en la gestió de la diversitat i reafirma el compromís amb els valors essencials dels drets humans, la cultura de la pau, la pluralitat cultural, la biodiversitat i el diàleg entre les cultures. Unescocat vol “construir ponts i trencar fronteres” a Catalunya, a la Mediterrània i a les plataformes intergovernamentals, mitjançant una acció innovadora i transversal fonamentada en els principis del desenvolupament sostenible, la cohesió social, l’aprofundiment democràtic i la identitat nacional), els voluntaris d’Internet i la Federació catalana del voluntariat social.

D’altre banda, i un cop anomenats totes les persones que han fet possible aquest reportatge, ens agradaria fer una breu reflexió sobre com ens ha afectat aquest vídeo i també sobre la idea que teníem al principi del terme “voluntariat” i la idea que tenim ara un cop vist el documental. Per començar, a totes ens ha agradat el reportatge, ja que ha estat dinàmic, amb un missatge clar i entenedor i sobretot hem vist i creiem que la manera que tenen els diferents personatges d’actuar és directa i propera a l’espectador. Això segurament és degut a que aquest reportatge no és cap film inventat per algú, sinó que és un enregistrament del dia a dia d’algunes persones, i per tant, aquestes no tenen un paper marcat, són elles mateixes.

A continuació, i com hem dit anteriorment, cada una de nosaltres ha tingut un “abans i un després “ d’haver vist el vídeo. Una de les participants del bloc, la Júlia, que no té gaire experiència en realitzar tasques socials com ara el voluntariat no s’havia plantejat mai la gran conseqüència positiva que tenia formar part d’alguna activitat de caire social i sense ànim de lucre, ja que en aquestes persones els ajudes i els hi fas un “favor” estant al seu costat. Aquesta component del bloc pensa que tan sols amb la teva presència i realitzant diferents activitats lúdiques pots enriquir la vida d’aquests joves que degut a les circumstàncies poques vegades els pots veure somriure. Un fet que personalment li ha cridat l’atenció és que, en general, totes les persones que fan un voluntariat, quan els hi preguntes com és aquesta experiència SEMPRE et responen que és com una “droga” que quan comences a participar-hi no pots deixar-ho mai, que és un acte social molt gratificant i adictiu ( un vici sà). En canvi, la Sandra, Anna i Laia, que ja han col·laborat anteriorment amb voluntariats, opinen que aquest vídeo narra d’una manera molt clara i concisa l’ajut que pot proporcionar un voluntariat. Creuen que aquest reportatge canvia la manera que tu pots veure les persones que realitzen voluntariats. Per altre banda, creuen que el fet que una part del reportatge vagi destinada a parlar sobre el voluntariat en un centre penitenciari de menors és una part positiva, ja que moltes persones no coneixen massa bé el funcionament d’aquests centres i és una manera de donar-los a conèixer.

Els components que surten en el reportatge 1+1=1, La suma del voluntariat, són persones de diferents edats, amb estils i ritmes de vida diferents uns amb els altres, tenen feines diferents etc. Tot i això, comparteixen un punt en comú: tots i totes siguin de la manera que siguin participen i formen part d’un voluntariat. Algunes dediquen les tardes de diumenge a estar amb els interns de la presó de joves de la Roca del Vallés; allà i fan diferents activitats i jocs per entretenir als joves i fer-los-hi companyia. Altres realitzen torneigs de futbol o bàsquet per als infants i joves de diferents cultures i ètnies amb la finalitat de crear vincles efectius d’amistat i eliminar els prejudicis que tenen uns amb els altres i que han estat creats per la nostra societat. També n’hi ha qui col·labora en la web 2.0, és a dir, hi ha persones que afegeixen informació a portals i programes d’Internet com ara la Viquipèdia o el softcatalà (en aquest portal en concret els col·laboradors tradueixen textos o escriuen els subtítols de series televisives que estan en llengua estrangera).

Per acabar aquest comentari ens agradaria fer èmfasi a la importància que té ajudar a altres persones perquè la seva integració a la societat sigui més efectiva i remarcar que per molt insignificant que sembli la tasca que fas, altres persones la recolzaran fent d’ella una gran ajuda.

Sandra, Anna, Júlia i Laia

VOLUNTARIO, INVOLUNTARIO. La Creu Roja.

Avui ens hem reunit totes per parlar sobre aquest vídeo que hem trobat al YouTube i que ens ha semblat prou interessant per analitzar-lo i parlar-ne.

Aquests vídeo la creat la Creu Roja, una institució humanitària de caràcter voluntari i d’interès públic. Forma part d’una campanya per atreure gent a fer-se voluntària. Per animar a la gent a fer-se voluntari, han creat un vídeo on intenten captar l’atenció del públic amb un missatge curt, contundent i clar, i amb un recull d’imatges impactants.

El vídeo té molt poc text i no té argument, només se senten dues paraules: voluntari i involuntari. Aquestes van acompanyades per unes imatges o vídeos que corresponen a la paraula que es diu en aquell moment. Per exemple, apareix una persona dormint entre cartrons al carrer i que ho fa involuntàriament, mentre que una altre somriu i és voluntari. Conforme avança el vídeo la veu en off accelera el ritme de les paraules, fent que cada cop vagi més de pressa i disminueix la freqüència en la que apareixen persones voluntàries fins que arriba un punt al final que només se sent la paraula involuntari acompanyada de imatges de desastres o tristeses.

Al final de tot del vídeo, apareix un missatge a la pantalla “Necesitamos más voluntarios 902 22 22 93”. Això és una tècnica per a què la gent després d’haver vist un vídeo d’aquestes característiques i que no deixa indiferent a les persones truquen i es fan socis o voluntàries.

Les imatges que apareixen en el vídeo estan relacionades amb accions que et fan feliç i que tu has triat amb les persones voluntàries, i per contraposar-ho, la resta d’imatges són per conscienciar a les persones, relacionades amb la pobresa, la fam, desastres naturals, patiment, guerres, accidents, discapacitats físics i psíquics, gent gran... Trobem bastants plans, tot i que molts d’ells són pla mitja o primers, on només observem la cara d’un nen o el que li succeeix. Els plans generals s’utilitzen per enfocar persones que no han triat el que tenen, és a dir, involuntaris per què sigui més impactant pels nostre ulls.

El vídeo està marcat per un ritme, aquest només s’accelera al final al mateix temps que la veu ho fa, però les seqüències que es van passat tenen la mateixa velocitat, una velocitat més aviat lenta i que et fa adonar d ela gravetat que tenen alguns trossos del vídeo. En alguns moments certes persones fan moviments lents que acompanyen a la música. Durant tot moment, en el vídeo, sona una melodia de piano. I una de les coses que sobta al final del vídeo és que la música s’accelera una mica i sona més forta en el moment que apareix el logotip de la Creu Roja.

El missatges mediàtics poden ser interpretats de diferents maneres segons la persona que el miri, malgrat això en aquest cas, les quatre membres del grup pensem el mateix. Des d’un principi ens va agradar molt aquest vídeo, ja que opinem que el fet d’alternar imatges d’accions voluntàries amb accions que no ho són està molt ben buscat i és una manera de fer pensar a les persones amb tot el que tenim i de la sort que tenim, mentre que n’hi ha d’altres que constantment han de dormir al carrer, no poden menjar o no poden caminar. Ens va agradar molt el joc de paraules que s’utilitza el fet que no s’utilitzés text, ja que les imatges parlen per si soles. Trobem que la música és molt encertada, i el missatge que el vídeo pretén que arribi al públic és clar i entenedor. Per tant podem afirmar que no es pot entendre una altre cosa, a més a més al final ho diu molt clar que es necessiten voluntaris.

El primer cop que veus el vídeo et sobta, i te l’has de tornar a mirar amb més atenció si el vols analitzar correctament. Et fa sentir impotent i malament al mateix temps, ja que un cop el veus et fan pensar en totes les desgràcies que pateixen dia a dia altres persones arreu del món.

Els valors que es representen en aquest vídeo són molt importants ja que ens mostren l’actitud que tens enfront la vida, la dignitat de les persones i també la humilitat d’aquestes. El respecte cap a tots aquells que són tant forts d’aguantar certes coses i l’esperança de que tot por millorar. Els estils de vida que estan omitits són oposats i diferents, ja que surt gent del tercer i quart món, gent de països en vies de desenvolupament, persones amb discapacitats físiques, que no es poden valdre per si mateixes, etc. I per altre banda, gent que somriu, treballa, menja i es mou. Es veuen diferenciats dos punts de vista el de la persona que escull ajudar i dedicar temps a aquestes persones i les que rebran aquest recolzament.

És un vídeo on cap persona queda exclosa, tot i que les persones involuntàries o desafortunades són sectors que avui en dia estan exclosos per la nostra societat, són grups que s’ha d’integrar millor i presta’ls-hi més temps i atenció.

Per acabar parlarem del missatge que transmet el vídeo. Aquest es troba al final amb unes lletres que apareixen a la pantalla acompanyats d’un telèfon i el podem trobar a Internet, concretament al YouTube tot i que pensem que en algun moment pot haver sigut emitit per televisió. El missatge s’envia perquè es necessita gent voluntària disposada a ajudar a diferents col·lectius a canvi de res, i què sisplau no ignorem el que li passa al veí o el que pots veure quan surts de casa, no fa falta anar gaire lluny per veure la realitat del món.

Sandra, Anna, Júlia i Laia