Entusiasme sospitós

Nenes i lectors d'aquest blog. Aquí us deixo un article molt interessant d'en Carles Capdevila que ens narra, d'una manera irònica, el fet del voluntariat en els esplais dels barris i pobles de Catalunya.

És una bona manera de narrar-nos els esforços voluntaris d'aquests nois i noies que participen setmana rere setmana als esplais i casals del nostre país

Entusiasme sospitós

Som en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves han d'estar desmotivats. Que alguns d'ells es dediquin a educar la nostra canalla de franc i amb tant d'entusiasme és molt sospitós.

CARLES CAPDEVILA / CARLES.CAPDEVILA@GMAIL.COM

FUNDACIÓ CATALANA ESPLAI

Un uns éssers estranys d'entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d'esplai, o caps d'agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut.

La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d'uns quants milers. S'ha procurat fer burla d'ells com a xirucaires idiotitzats, se'ls ha fet saber que s'han acabat les utopies i que la gràcia d'avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d'anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se'ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d'estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.

L'administració els dóna l'esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s'ofeguin en petits locals d'entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.

Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d'un mètode estranyíssim anomenat seguir l'exemple (oi que sona carca?), molts nens d'esplai s'acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d'oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s'adapten als nous temps.

Si almenys tant d'esforç fos al servei d'una secta destructiva, s'entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d'aturar abans que se'ls acudeixi canviar el món de veritat.
CARLES CAPDEVILA

Què en penseu? Té raó? Aquí us deixo l'enllaç
http://paper.avui.cat/article/ultima/80840/entusiasme/sospitos.html

Ara és hora de dir la vostre!!

Fins la propera :)

QUÉ EN PENSO SOBRE EL VOLUNTARIAT?

Bones, sóc la Júlia Sala i sóc un altre de les participants d’aquest blog. Abans de començar a parlar em vull sincerar. M'agradaria comentar que quan em van plantejar la pregunta "Què en penso sobre el voluntariat?" vaig adonar-me'n que mai m’havia parat a pensar sobre aquest tema. Una de les primeres idees que em va venir al cap va ser la gran tasca que fan totes les persones que participen en un projecte de voluntariat, ja que ha de ser molt gratificant per part dels voluntaris/ies ajudar a altres persones, millorar espais naturals, habitatges, etc. sense rebre res material/físic a canvi. Tot i així, després vaig veure que sí que tenen una gran recompensa que és ni més ni menys que el somriure de les persones que han rebut la teva ajuda/companyia i/o resultat final de dies amb molta implicació i esforç.

Un altre idea que em va sorgir pensant en aquesta qüestió va ser la importància i dificultat que té dur a terme qualsevol projecte voluntari, ja que existeixen moltes tasques que necesiten recursos humans, econòmics, materials, etc. I que malauradament no sempre tenen al seu abast tot el que els hi fa falta per tirar endavant l’iniciativa. Per tant, és molt important que tothom aporti el seu gra de sorra, per molt petit que sigui, i que no totes aquestes aportacions i ajudes han de ser en grans quantitats sinó que per poc que sigui ajudarà el projecte o entitat. Per això moltes persones com que no poden aportar un be econòmic i/o material, presten part del seu temps en intentar millorar per un moment aquella situació d’una família, persona, lloc…

Degut a això, m'he donat conte que NO HI HA EDAT per dedicar una petita part del nostre temps a fer un voluntariat, sigui del tipus que sigui. Relacionat amb aquest mateix tema, trobo convenient ressaltar que el temps és molt valuós degut al nostre ritme de vida i que per això és MOLT IMPORTANT intentar trobar “un forat” en el nostre dia a dia per dedicar-lo als altres.
Crec en la possibilitat de que no tothom és conscient de la importància que té fer un voluntariat. No té importància si aquest gest és realitza habitualment o esporadircament, però que finalment allò realment important és el fet d’haver-hi participat (encara que només hagi estat una vegada).

Per últim, només puc dir que si tots junts unim forces, ganes de treballar, de jugar, de participar, d’ajudar... Aconseguirem grans fites que faran que aquest món on vivim, cada dia sigui un món millor i ple de persones disposades a ajudar a aquelles que no han tingut la mateixa sort o les mateixes oportunitats que nosaltres.

Aquesta és la reflexió que he fet sobre un tema que com he comentat al principi del text mai m'havia plantejat.

Un cartell per al voluntariat

Ens tornem a veure!

Avui ens trobem totes reunides i hem trobat interessant penjar aquest cartell publicitari que il·lustra el missatge que volem transmetre sobre el voluntariat.

Aquest cartell ha estat creat per la Creu Roja amb l’objectiu de divulgar la cooperació internacional, la de joventut, d’oci i temps lliure, de medi ambient i formació entre els ciutadans.

Aquest cartell es composa mitjançant l’alternança d’imatges i lletres. El cartell es divideix en dues parts: en la primera hi podem trobar una sèrie d’imatges en primer pla de cares de persones de diferents edats mirant cap a diferents llocs. Dins d’aquesta primera part situada al marge superior del cartell trobem una frase “Pots mirar cap a altre lloc”, ressaltada amb una franja taronja. En la part inferior del cartell també hi ha una alternança entre una fotografia i una part escrita. La imatge, presa des d’un pla mitjà es composa d’un membre participant de la Creu Roja que abraça a una persona gran.

Les tècniques que s’han dut a terme per a realitzar aquest treball han estat pensades per a cridar l’atenció dels receptors. Les imatges en blanc i negre tenen la finalitat de transmetre’ns la indiferència de les persones que no s’involucren en aspectes socials, mentre que a la part inferior trobem el personatge voluntari amb color i mirant el somriure de la persona gran. Aquesta composició del cartell ens fa sentir que participar en un voluntariat ens pot fer sentir actius i satisfer tant als altres com a nosaltres mateixos.

La segona tècnica utilitzada per a ressaltar el cartell és la introducció dels colors taronja i negre en les franges, que ressalten el missatge que ens volen transmetre.

Per últim, la part amb més connotació significativa és el missatge que ens transmeten “Pots mirar cap a altre lloc o mirar el seu somriure. Fes-te voluntari, fes-te voler”. Aquest missatge ens fa entendre que tenim dues opcions: no ser partícips del món actiu del voluntariat despreocupant-nos d’aquest, o posar atenció a les opcions solidàries a les que podem tenir accés.

Hem arribat a la conclusió que aquest cartell està ben fet i pot cridar l’atenció als receptors degut a que la seva part textual i a la seva imatge. Són dues parts pensades i destinades per a transmetre un missatge del voluntariat, i aquest fet ajuda a que agradi al públic. Per això trobem que és un cartell amb una idea base bona i que te molts punts per agradar i convèncer als ciutadans.

El que hem pensat i sentit quan ens hem parat a observar detingudament el cartell és una certa tendresa. Ens ha fet plantejar-nos la idea de ser partícips actius d’un voluntariat ja que per una banda han sabut reflectir bé el missatge que volien transmetre. I per altre banda ens han fet sentir que al món hi ha despreocupació, per tant pots fer un voluntariat per sentir-te millor.

Aquest cartell té un missatge clar, que es col·labori amb el voluntariat. El públic que el vegi pot fer cas al missatge o per contraposició no fer-li’n. Però el missatge és un, no es pot interpretar de cap altre manera. Aquest fet li atorga punts positius.

Els personatges del cartell es classifiquen en dos: la gent despreocupada i que no mostra interès o simplement no ha tingut la oportunitat de participar-hi, i per altre banda un jove exercint de voluntari amb la persona que el rep.

Segurament hi haurà diferències entre els estils de vida dels personatges mostrats en les imatges, però això no significa que unes personis puguin ser voluntàries i d’altres no, sinó que en el mon del voluntariat hi podem trobar molta diversitat i que aquest és un punt molt interessant.

En aquest cartell, al marcar tant la diferència entre unes persones i les altres, ens fa pensar que no tothom té els mateixos punts de vista ni els mateixos interessos respecte el voluntariat. Que tot i haver-hi molta gent interessada en participar-hi i ajudar, hi ha també molta gent que no se’n preocupa, o que potser no ho coneix.

No considerem que hi hagi quelcom o algú exclòs en el cartell, tot i que podríem comentar que el fet que les persones que representen la societat no participativa en el voluntariat està en blanc i negre i més apartat que la resta no és per excloure, sinó per marcar la diferència, per captar persones utilitzen el sensacionalisme.

Aquests cartell l’hem trobat a internet tot i que pensem que també hi ha la possibilitat de que estigui en format paper. El motiu pel qual el cartell ha sortit de cara al públic és evident, fa falta per cridar l’atenció i incitar a gent per col·laborar amb el voluntariat de la Creu Roja. Reiterant el que hem dit abans, els valors que ens transmet estan relacionats amb la solidaritat i l’àmbit social, ajudar els demes sense ànim de lucre per satisfer les seves necessitats enriquint i fent-te sentir més bé com a persona sentit que pots treure un somriure sense res a canvi. Per acabar , l’únic objectiu que té aquest cartell publicitari és fer-te participar en les activitats de voluntariat.

Esperem que us hagi agradat el nostre punt de vista sobre els cartells i el voluntariat visual. Ara... Us toca dir la vostra!

A reveure

Anna, Sandra, Laia i Júlia.

Anima't a ser voluntari

Bona tarda, sóc la Sandra una altra de les membres que formen part d'aquest blog, que anima a la gent a ser voluntària i afirma que és un aprenentatge molt satisfactori i únic.

La paraula voluntari o voluntariat normalment només l’utilitzem per referir-nos a una acció que es desenvolupa durant un temps determinat i sense ànim de lucre a una entitat, fundació o lloc. Però des del meu punt de vista ser voluntari és part de la vida, constantment som solidaris i ajudem a altres sense esperar res a canvi. Per ser voluntari no cal que ens vinculem a grans associacions, simplement buscar o dirigir-nos a les persones adequades que ens puguin ajudar, sense anar molt lluny segur que al nostre carrer es pot fer.

Un voluntariat pot ser des d’ajudar al forner del meu carrer a repartir el pa a anar a un país en vies de desenvolupament i ajudar a construir una escola, segons els temps que tinguis o el que vulguis fer. El voluntariat, depèn on el facis es pot fer una mica a la teva mida i adaptar-te als horaris perquè tinguis disponibilitat.

Existeixen molts tipus de voluntariat com la meva companya Laia ha esmentat anteriorment i cadascú té trets positius, però el més important és col·laborar. Quan t’endinses en aquest món després costa sortir-ne, en el sentit de que omple molt la feina que realitzes i agafes carinyo a les persones que t’ajuden durant el procés i amb les que fas la feina. És un aprenentatge mútu, la persona voluntària aprèn de les situacions en les que es troba, de l’experiència i de la persona a la que ajuda que et pot ensenyar molts valors i obrir-te els ulls molts cops, veure el món des d’un altre punt de vista i donar-te esperances de que tot és possible. Al mateix temps ell/a aprèn de tu de la teva ajuda, a obrir-se si es necessari i a confiar en altres persones en el cas que el voluntariat hagis de mantenir contacte amb usuaris.

Un fet molt important del voluntariat es que tot i que no sigui un treball remunerat has de ser responsable i t’has de comprometre, perquè moltes persones depenen de tu i esperen el teu suport. S’ha de ser constant, en el cas que no es pugui es parla amb la persona responsable. No s’ha de prendre com si fos un joc, és molt important que siguem conscients de la importància que té i les responsabilitats que implica ser voluntari.

EL VOLUNTARIAT: Què és? Què en penso?

Bona tarda a tothom, sóc la Laia i a continucació deixo un article sobre el voluntariat, què en penso, en què consisteix, etc.

Espero que us sigui útil i que us faci reflexionar.

El voluntariat, a grans trets, podríem dir que és un conjunt de persones que dediquen part del seu temps lliure en realitzar accions al servei dels altres o de la comunitat en general.

Aquestes accions són realitzades sense esperar-ne res a canvi i normalment es fan des d’entitats, associacions, etc. I sense ànim de lucre.

El voluntariat consisteix principalment en actuar com anteriorment he explicat, però si ens endinsem dins el món del voluntariat, podem adonar-nos que hi ha un munt de voluntariats diferents i que consisteixen en coses totalment distintes:

Tenim el voluntariat comunitari que es dedica a promoure la participació, realitzar una dinamització al seu entorns sociocultural, facilitar canals d’integració a les persones, etc.

També existeix el voluntariat cultural que es dedica més a realitzar activitat per fomentar la cultura, l’art, creen dinamitzacions per promoure la cultura tradicional i popular, defensen el patrimoni cultural, etc.

Un altre tipus de voluntariat és l’ ambiental que treballa amb grups naturalistes i ambientalistes i de defensa del patrimoni natural, grups d'educació ambiental, de creació de consciència...

El voluntariat de Cooperació Internacional que es dedica a realitzar accions a favor de col·lectius d'altres països, especialment del tercer món, en una línia de cooperació internacional mitjançant l'educació pel desenvolupament, intercanvis, projectes al tercer món, camps de treball, accions d'emergència, cultura i educació per la pau...

I per últim tenim el voluntariat Social on l'objecte d'acció són les persones o col·lectius que presenten necessitats, dèficits o alguna característica problemàtica que dificulta la seva integració i el seu benestar.
Aquests són els cinc tipus de voluntariat que existeixen, però dins de cada un d’aquests podem fer molts tipus d’accions diferents i desenvolupar activitats a diferents nivells d’intervenció.

Però des d’un punt de vista més personal, penso que el voluntariat és indispensable en aquests moments, ja que hi ha moltes persones, molts col·lectius que necessiten una ajuda que molts de nosaltres els podem donar i que no ens suposa cap tipus d’esforç donar-los-la. Al contrari, considero que formar part d’una entitat voluntària, solidaria, és bo per a tothom, un mateix se sent útil, se sent viu, bé... quan ajuda a una persona, a un col·lectiu o fins hi tot a un bosc, un parc natural, etc.
Cal dir, però que un/a voluntari/a ha de tenir unes certes habilitats; habilitats socials, conscienciació, si més no, sobre el què està defensant/ajudant, etc...

El més important d’una persona voluntària, crec, que com el propi nom indica, és la seva voluntat. Per poder col·laborar i ajudar només necessites ganes de fer-ho i tenir un sentiment de conscienciació i solidaritat molt marcat.
Evidentment, tenir temps també és indispensable per poder realitzar un bon voluntariat, però crec que tots i totes podem trobar una petita estona al dia, a la setmana, al mes per contribuir en la millora de la nostra societat i entorn.

Per últim, m’agradaria exposar alguna pregunta que se m’ha formulat tot elaborant l’article;

Vosaltres penseu que seria viable i/o efectiu ajuntar alguns dels diferents tipus de voluntariats comentats anteriorment en un mateix voluntariat?
Per exemple, que una mateixa entitat realitzi accions dedicades a gent de la tercera edat i accions per a infants i joves al mateix temps?
Jo penso que si, que inclús seria més interessant, productiu i educatiu.
Els més petits podrien preparar obres de teatre, manualitats, cançons...pels més grans, els joves organitzar cursos sobre les noves tecnologies per a la gent gran, i els més grans podrien explicar un munt de contes i històries als més menuts.

Això són tal sols exemples, però penso que seria molt interessant ajuntar diferents temes, col·lectius, etc. Dins una mateixa acció de voluntariat.