Sóc l’Anna, una de les participants d’aquest blog. Com hem comentat en la primera publicació, us deixo un article personal relacionat amb la meva opinió i coneixements sobre el voluntariat.
Al llarg de la nostra trajectòria com a educadors socials trobarem diferents serveis en els quals haurem d’actuar. Molts d’aquests són en CRAE, centres oberts, residències per a gent gran, escoles o ajuntaments com a reforç educatiu, centres cívics, etc. Tots aquests centres necessiten la col·laboració activa dels nostres serveis com a educadors per prevenir o donar suport. Les diferents situacions en les que ens podrem trobar son entre altres les desigualtats socials, marginació, exclusió social, cohesió territorial, i suport a col·lectius amb situacions de vulnerabilitat o de risc. Tot i això hi ha una feina molt important que sovint es relaciona amb l’educador social que és el voluntariat. Aquesta és una feina solidària en la que no hi ha un intercanvi d’accions per diners sinó que les accions son dutes a terme a canvi d’una satisfacció personal i suport als receptors.
El voluntariat és una oportunitat per conèixer, desenvolupar, experimentar i sentir tot un món solidari que a vegades passem per alt. Molta gent col·labora de manera activa any rere any en els voluntariats, ja siguin estatals com internacionals. Tot i així trobem alguns prejudicis quan parlem sobre quin tipus de col·lectiu treballa o ha de treballar en voluntariats. Les persones acostumem a col·locar etiquetes i accions a un col·lectiu de persones en concret, per exemple, a vegades ens sorprenem quan algú ens diu “ Saps que? Vaig fer un voluntariat a l’Àfrica per ajudar a reconstruir un poblet i un dels meus companys era advocat! ”, però en canvi no ens sorprenem quan sentim “ tota la classe d’educació social de l’UdG ens hem apuntat a un voluntariat a Nicaragua!”. Com he esmentat anteriorment, les persones associem un físic, uns estudis o una feina a un tipus de vida. Així els educadors socials tenim fama de participar en accions solidàries per amor a la nostre feina, i en canvi, un advocat no ha de fer un voluntariat, ja que la seva feina s’allunya massa de la tasca solidària. A vegades aquestes etiquetes són certes, i altres vegades no ho són. Per això cal desmentir i fer arribar a la societat que no només els educadors o treballadors socials, o persones relacionades amb aquestes professions poden dur a terme un voluntariat.
Des del meu punt de vista hem d’experimentar la sensació de exercir de voluntaris dins d’una associació, entitat, ONG o altre per a sentir-nos realitzats com a persones i saber que estem ajudant a altres a canvi d’un somriure o d’una apretada de mans. No hi ha una persona que sigui perfecte per a dur a terme una acció solidària. És més, només que vulguis passar-ho bé, experimentar, canviar, visitar, etc. ja és motiu suficient com per animar-te a fer un voluntariat.
Per acabar, potser em repeteixo, però penso que de la manera en la que jo entenc el voluntariat, com una oportunitat única de valorar la feina que fas tan sols per que algú altre es beneficia d’ella, el coneixement i experiència que adquireixes en la feina ja és important com per apuntar-hi!
Ara deixo espai i oportunitat per que les persones que puguin visitar aquest blog diguin la seva. Penseu que el voluntariat actualment està vist i es concreta per un tipus de gent, mentre d’altres només se’n mantenen al marge per que creuen que no ho poden dur a terme?"Actualmente la crueldad más grande es la indiferencia. Conocer pero no actuar es una forma de consentir las injusticias."
Elie Wiesel, Premio Nobel dela Paz , 1986
Elie Wiesel, Premio Nobel de
